LLEIDA
Un mestre que pares de quatre col·legis de Lleida han rebutjat reclama 300.000€ a Educació per assetjament laboral
Un docent d'educació Infantil que acumula diverses avaluacions negatives de directors de centres i d'Inspecció i que ha estat objecte de protestes per part de famílies d'alumnes en quatre col·legis de Lleida reclama 300.000 euros a Educació per assetjament laboral. La Generalitat l'hi ha denegat, tot i que pot acudir a la via judicial.
Una de les protestes contra aquest mestre per part de pares i mares a Artesa de Segre el setembre del 2022. - SEGRE
Un mestre d’educació Infantil que ha estat objecte de protestes de famílies d’alumnes en almenys quatre col·legis de Lleida en els quals ha estat destinat en l’última dècada reclama al departament d’Educació una indemnització de ni més ni menys que 300.000 euros “per danys morals i psicològics soferts des del 2011”, que atribueixen a un “assetjament laboral continuat per expulsar-lo de la borsa d’interins”.
Pares d’alumnes del col·legi de Sort el 2014, de la Torre de Capdella el 2016, de la Vall de Boí el 2021 i d’Artesa de Segre el 2022 van rebutjar que fes classe als seus fills i fins i tot van arribar a no portar-los a l’escola per la desconfiança cap a ell.
El docent també acumula diversos informes negatius sobre la seua tasca, tant de direccions de centres com del servei d’Inspecció, que no han impedit que hagi accedit a una plaça de funcionari (vegeu el desglossament).
La instructora del cas nomenada per Educació va emetre al febrer una proposta de resolució que denega la reclamació, i poc després la consellera va demanar un dictamen a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat.
Davant d’aquest organisme, el mestre va afirmar que des del 2011 ha patit una “fustigació continuada”, va aportar informes mèdics, una sentència del 2015 que va obligar Educació a indemnitzar-lo per danys morals al concloure que havia adoptat mesures contra ell “per pressions externes”, una altra del 2019 que va revocar la decisió d’expulsar-lo de la borsa d’interins, i va afirmar que l’“últim atac sofert” va ser quan l’escola d’Artesa de Segre va revocar la previsió que fos tutor d’un grup d’Infantil.
La Comissió Jurídica Assessora, després de recollir la informació d’Educació, conclou que cal desestimar la reclamació perquè no queda acreditat que en cap moment hi hagués assetjament laboral. Assenyala que la sentència de l’any 2015, encara que li va atorgar una indemnització, va descartar explícitament que hi hagués mòbing, mentre que la del 2019 que va anul·lar la seua exclusió de la borsa d’interins ho va fer no perquè l’avaluació d’Inspecció al docent fos tendenciosa, ja que la va ratificar, sinó perquè llavors portava 27 anys exercint i la normativa obliga que aquesta avaluació a interins es faci en el període de prova inicial.
Destaca que la jurisprudència indica que no es poden equiparar a l’assetjament totes les afeccions vinculades a situacions de tensió laboral i que l’escola d’Artesa el va tractar igual que a qualsevol altre docent. Ara, el mestre té l’opció de recórrer a la via judicial.
Claus
- Polèmic. Aquest docent d’educació Infantil ha estat objecte de protestes de pares d’almenys quatre col·legis de Lleida en els quals ha estat destinat en l’última dècada. En tots els casos rebutjaven que impartís classes als seus fills.
- Reclamació. El març del 2023 va presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial davant d’Educació en la qual sol·licita una indemnització de 300.000 € “per danys morals i psicològics” des del 2011 per un “assetjament laboral” continuat.
- Resposta. Tant Educació com la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat han denegat aquesta sol·licitud. Aquest organisme assessor conclou que en cap moment no queda acreditat que patís mòbing. Pot acudir a la via judicial.
- Ja té plaça. Durant aquest procés, el docent, que portava diverses dècades com a interí, s’ha convertit en funcionari de carrera gràcies al concurs de mèrits convocat per Educació en el procés d’estabilització de la plantilla.
Ja és funcionari malgrat acumular informes negatius
Aquest dictamen inclou diversos informes negatius sobre la seua tasca. A començaments del 2013, una directora detallava que “els nens i nenes no entenen el que els explica però no poden preguntar perquè els contesta malament, [...] crida, perd els nervis i no sap gestionar” i que la seua “actitud amb els nens és brusca i tensa”, entre altres punts. Un informe posterior d’Inspecció constatava “insuficient domini i coneixement dels continguts a treballar” i “poca sintonia entre mestre i nens”.
El 2017, quan estava en un centre d’aprenentatge, Inspecció va detectar, entre altres deficiències, “falta d’implicació”, “no té iniciativa”, “baix nivell competencial” i 3 queixes d’usuaris que “es refereixen a la incompetència del docent”.
Llavors va ser expulsat de la borsa, però el TJSC va revocar aquesta decisió.
A més, el dictamen reflecteix que el 2014 va ser condemnat per dos faltes d’injúries contra el cap d’Inspecció i la directora d’una escola, en una sentència que va ser ratificada per l’Audiència.
