«La societat necessita una vacuna contra l'estupidesa»

El filòsof i assagista José Antonio Marina advoca per conèixer la història per comprendre el present i per crear una acadèmia del talent polític amb una escola per a governants i una altra per a governats. Defensa que ser polític requereix una formació específica per capacitar-lo per resoldre problemes, no només aprendre a ascendir al partit, com creu que passa ara. I veu necessària una vacuna contra l'estupidesa, perquè la societat ha perdut la capacitat de detectar patògens i accepta la manipulació i la corrupció.

Divendres va pronunciar a la UdL una xarrada sobre educació i democràcia. Quina és la seua relació?

Crec que la distracció de l’estudi de la història en aquest moment a tots els països és un drama social perquè sense conèixer-la no podem comprendre el present ni les institucions, la democràcia o la funció de les constitucions, que simplement s’utilitzen sense comprendre-les. Això ens està portant a una espècie de tosquedat a l’hora d’enfocar els problemes personals i polítics i al desinterès per la democràcia. En una enquesta a Catalunya a nois i noies de 16 a 24 anys un elevat percentatge no valorava la democràcia i no li importaria viure en una dictadura si afavorís el seu progrés econòmic. Això ens planteja als docents un problema. Al no comprendre les coses ens tornem molt vulnerables a qualsevol tipus d’adulterament, mobilització emocional o interès immediat sense visió de futur. És greu.

Per què no es valora la democràcia?

En part perquè les expectatives de la democràcia no han estat satisfetes pels nostres sistemes polítics. És cridaner que sent l’objectiu de la política resoldre problemes, a les enquestes actuals els polítics són un problema. Tot això m’ha conduït a publicar el llibre Historia universal de las soluciones, en el qual intento explicar que el talent polític ha de donar solucions. Però per a això necessitaríem crear una acadèmia del talent polític amb una escola per a governants i una altra per a governats. Només des de la intel·ligència i la bona conversa entre les dos parts pot resultar la gran política, que és aquella que no es concep com l’accés i gestió del poder, que és com està ara plantejada, sinó com la ciència i l’art de resoldre problemes ciutadans.

Veiem de vegades els polítics comportar-se com hooligans als parlaments, insultant-se i pegant-se.

Clar, i això és un tema important. Les discòrdies existiran sempre perquè tenim diferents interessos, però es poden plantejar en format conflicte, és a dir, tu ets el meu enemic i a veure si et destrueixo perquè vull la victòria, o en format problema, pensant que tu i jo tenim un enemic que és el problema i el resoldrem. Un gran polític ha de ser capaç de transformar un conflicte en un problema. A Espanya tenim una tradició política conflictiva. Al segle XIX vam tenir tres guerres carlines, una guerra a Cuba, una altra a les Filipines, dinou alçaments militars, sis constitucions.. I hi ha el conflicte de Catalunya. El 1641 es va declarar la república catalana i portem quatre segles amb aquest assumpte. No s’ha resolt mai perquè no s’ha volgut, sempre s’ha plantejat com una lluita de poder, de a veure si puc aniquilar l’adversari. Per resoldre els conflictes hem d’identificar els problemes i reconèixer que totes les pretensions legítimes han de ser enteses i si entren en col·lisió, la intel·ligència política està en ajustar-les per satisfer-les totes fins on es pugui. Totes aquestes coses les hem d’ensenyar a les noves generacions perquè n’han perdut consciència i això està enterbolint el futur polític.

A l’escola? Al final, tot es demana que ho ensenyi l’escola... 

A l’escola hem de començar i continuar a les universitats. Totes les professions tenen els seus processos de formació, però la de polític, que és molt rellevant per al benestar públic, no es forma enlloc. De les facultats de Ciències Polítiques en surten els analistes. Els polítics són advocats, economistes.. i es van formant en la lluita per assolir el poder. S’han d’atansar a un partit, començar enganxant segells, assistir als mítings de palmer, ser al lloc 20 de la llista i al final arribar al primer. En aquesta carrera l’únic que han après és com ascendir, no a resoldre problemes. Per a això han de saber treballar en equip, escollir els experts, prioritzar, persuadir.. A més, el món polític és una espècie d’intel·ligència col·lectiva, cal que hi hagi una conversa entre els polítics i si és decadent, els polítics ho són, i si fos estimulant, pensarien millor. En aquest moment, tenim una conversa política que és la que es manifesta en el tracte al Parlament, no hi ha idees brillants i es queden en el mecanisme del “tu més, i tu més, i la teua dona més”. Per millorar la intel·ligència col·lectiva, hem de continuar aprenent tots sempre.

Per aquest motiu hi ha d’haver pensament crític a la ciutadania, però ara tot és immediat i no es reflexiona. El primer que se li ocorre a la gent, ho penja a X.

És un problema molt seriós. Estic treballant des de fa temps en un llibre en el qual parlo d’una vacuna contra l’estupidesa, perquè estem patint una síndrome d’immunodeficiència social. Igual que els organismes tenen el seu sistema immunitari que els permet detectar els patògens i posar en marxa els anticossos, les societats han de saber detectar els patògens que estan impedint que puguin progressar. Hem perdut aquesta capacitat i acceptem tota mena de manipulació, corrupció, pessimisme.. Són virus per als quals la societat ha de tenir el seu sistema de defensa, que és el desenvolupament del pensament crític, que en aquest moment està de baixa, en part per culpa de la filosofia, que ha perdut la seua funció social i està flirtejant amb el multiculturalisme, el relativisme i la impossibilitat d’aconseguir la veritat i s’està autodestruint.