Perdonen un deute de 253.894 euros a un lleidatà que va haver de tancar la seua floristeria per la crisi de 2008

El Jutjat de Primera Instància (mercantil) número 6 de Lleida ha perdonat un deute de 253.894 euros a un veí de Lleida que es va veure invers en una situació d’insolvència rere el tancament d’una floristeria que tenia en el Carrer Major de la capital del Segrià a causa de la crisi de 2008. A més, el procediment s’ha allargat durant quatre anys per les al·legacions del banc, la vaga dels Lletrats de l’Administració de Justícia (LAJ) i la pandèmia del Covid-19.

Els fets es remunten a fa 12 anys, quan l’home regentava una floristeria en el Carrer Major de Lleida, amb la que actualment és la seua exdona, i es va veure obligat a tancar-la per la crisi que es va originar el 2008. Paral·lelament, havia contractat una pòlissa de negoci que ascendia a uns 90.000 euros, havia adquirit una casa mitjançant hipoteca en una localitat lleidatana i havien llogat el pis que tenien en propietat a Lleida, però els inquilins no pagaven el lloguer. "Tot això va fer que el deute cada vegada fos més gran", lamenta la víctima, clienta del despatx d’advocats Bergadà Asociados.

Al cap de poc temps, es va iniciar un primer procés judicial d’execució. Llavors, van perdre el pis de la capital del Segrià i quedava pendent la hipoteca del seu habitatge habitual i la pòlissa de negoci, "però ens van dir que el banc no tenia intenció d’executar l’habitatge perquè la hipoteca era superior al valor que tenia, raó per la qual podíem continuar com a fins llavors," exposa la víctima.

La sorpresa es va produir fa quatre anys, "quan ja havíem pagat més de la meitat d’aquesta hipoteca de l’habitatge habitual i el banc va exigir la totalitat del deute pendent. Va ser un moment molt complicat, perquè jo sempre havia intentat pagar el que exigien i arribats a aquest punt ens van deixar tirats. De fet, el nostre gran error va ser que l’esmentada pòlissa estava garantida amb aquest habitatge, ja que ens van fer creure que fent una segona hipoteca tot seria més senzill. Però finalment ho vam perdre tot".

Va ser a començaments de 2020 quan es va iniciar un llarg i complex procediment en el qual es van sumar nombroses adversitats. Tant l’advocada Marta Bergadà com el client assenyalen que tot es va retardar de manera important per les al·legacions presentades pel banc, la vaga dels Lletrats de l’Administració de Justícia (LAJ) i la pandèmia del Covid-19 que va causar un col·lapse en la justícia. "Han estat quatre anys molt llargs en què hem hagut de batallar molt", comenta la víctima. 

A més, la també recorda "les incessants trucades del banc, així com els seus correus electrònics, perquè fes front al deute que tenia. També m’amenaçaven dient que es presentarien al meu habitatge per pressionar-me. Tant de bo hagués pogut pagar i no veure’m en aquesta situació, però era impossible. Ho havia perdut tot i va arribar un punt en el qual menjava el bàsic per intentar estalviar una mica".

Fins i tot, l’home afegeix que "el que més dolor em produïa era dir-los a les meues filles que no podien participar en les activitats que organitzava el col·legi, com ho feien la resta dels seus companys i amics, perquè no teníem diners, ja que fins l’assistenta social va denegar l’ajuda sol·licitada".

Marta Bergadà afegeix que "va passar una situació de tal estrès i nerviosisme que va necessitar ajuda psicològica per poder suportar tot el que estava vivint i patint. És sorprenent la pressió que exerceixen els bancs sobre els seus clients quan els exigeixen que paguin els deutes que tenen, malgrat saber que no poden, i en comptes d’ajudar-los a trobar una solució els ofeguen encara més."

Però tot va canviar recentment, quan el titular del Jutjat de Primera Instància (mercantil) número 6 de Lleida li perdonava un deute de 253.894 euros gràcies a la Llei de la Segona Oportunitat. "Quan em van dir que se m’havia exonerat el passiu insatisfet estava conduint i vaig haver de parar perquè em vaig desmuntar anímicament i em vaig posar a plorar com mai no ho havia fet. Era una trucada que esperava que algun dia es produís, però el procés ha estat molt llarg i dolorós", comenta l’home. Per això, "ara estic en el moment d’assimilar-lo bé i recuperar-se sobretot anímicament i emocionalment. En això serà clau que ara veig el futur amb més  tranquil·litat".