Salvador Illa (PSC): «Per formar govern, prioritzaré l'estabilitat i la socialdemocràcia»

La campanya va començar amb el període de reflexió de Pedro Sánchez sobre la seua continuïtat al Govern central. Creu que ha beneficiat la seua campanya?

Ningú pot saber quins efectes concrets ha tingut, però tampoc em preocupa. El que m’ha preocupat i ocupat és ell, des del vessant d’amic. Defenso la política entesa com a servei públic, basada en el respecte, i em sumo a la denúncia de l’estil de fer política que denuncia Pedro Sánchez, que deshumanitza l’adversari i busca la conquesta del poder al preu que sigui i sense límits.

Les enquestes li són favorables, però sense majories clares. Com veu aquest escenari?

Hi ha una frase que cito molt aquests dies del líder laborista israelià Shimon Peres, que comparava les enquestes amb un perfum i deia “són molt boniques d’ensumar però molt perilloses d’empassar-se” i jo no me les crec. Són els ciutadans els que prendran la decisió. Sabem també que cada vegada més ciutadans prenen la seua decisió l’última setmana i fins i tot el mateix dia.

I després?

Una vegada hagin votat, ens correspondrà articular una fórmula de govern d’acord amb aquesta voluntat. I aquí voldria ser molt clar. Actuaré en funció de tres criteris. Primer, l’estabilitat. És important quins pactes es fan però encara ho és més mantenir-los. Ni Junts ni ERC ni la CUP no ho han fet. Segon: socialdemocràcia. Implica prosperitat sense deixar que ningú no quedi enrere. I tercer criteri: serveis públics. Han de ser la prioritat del Govern.

Aquestes tres claus descarten algú quant a pactes?

Només descarto dialogar amb els qui encapçalen discursos d’odi, que són Vox i Orriols.

Ningú més?

És obvi que la socialdemocràcia s’atansa més a unes formacions polítiques que d’altres.

D’aquest últim Govern, vostè ha estat molt crític amb la gestió de la sequera. Com la plantejaria?

La majoria de les solucions són conegudes i hi ha finançament. Però no s’ha fet res o s’ha fet tard. No pot ser que l’execució del pressupost de l’Agència Catalana de l’Aigua el 2022 fos del 22% ja en plena sequera. Un dels primers decrets del nou Govern serà un decret òmnibus amb 3.500 milions fins al 2030 per construir les infraestructures per fer front a la sequera: dessalinitzadores de Tordera i Cunit; una planta de regeneració d’aigua al Besòs i la modernització del reg, especialment del Canal d’Urgell.

Les conques han d’estar interconnectades?

La filosofia acordada a Europa és que cada conca s’ha d’autoproveir. I és possible si es fan les infraestructures que en 10 anys no s’han abordat.

Ni per a casos de sequera extrema?

El camí realista i viable és el de les inversions que he esmentat. No hi ha una drecera.

Com cal abordar la modernització del Canal d’Urgell? 

El Govern central va atorgar la primera ajuda. És una obra molt important i ja hi ha un projecte que cal seguir. S’ha perdut temps. S’ha d’establir un calendari creïble, les inversions i un horitzó raonable.

Estan quantificats els recursos que ha d’aportar la Generalitat?

Fent números redons, el projecte és d’uns 1.000 milions. No es poden invertir en un any ni dos, però cal començar i ha de fer-se des de la filosofia de la col·laboració entre administracions i amb els regants i amb les empreses que han de construir-lo.

D’on surten els diners de les inversions del seu programa?

D’una millor gestió dels recursos de la Generalitat; d’un bon aprofitament dels fons Next Generation. I d’abordar una millora del finançament. Ni Junts ni ERC, ni cap dels quatre presidents que hem tingut en deu anys no han aconseguit cap avanç. Jo plantejo desplegar l’Estatut en la seua previsió de crear un consorci tributari a Catalunya que pugui recaptar tots els impostos. I m’agrada la figura, perquè apunta a una col·laboració entre administracions.

Per què no s’ha avançat?

Perquè tot era queixar-se i tenien objectius diferents. Primer, despleguem el que tenim. En segon lloc, jo no estic d’acord que Catalunya sigui la tercera en aportació de recursos i la catorzena en recepció de recursos. Em comprometo a revertir-ho.

S’acabaria amb el dèficit fiscal?

Sempre hi haurà dèficit fiscal: en els estats compostos és normal que les regions més pròsperes facin una aportació de recursos. Jo no vull trencar el principi de solidaritat, però la col·laboració no pot basar-se en aquestes diferències.

Creu que hi ha dèficit inversor de l’Estat?

Ha de millorar. Però això requereix treball, col·laboració, tenir projectes pensats i des que governa Pedro Sánchez s’ha començat a revertir aquesta situació amb millores constatables, però encara queda un camí.

Quin és el seu missatge per a Lleida?

Lleida mereix molt més del que ha tingut. Va apostar pel canvi en les eleccions municipals en ciutats com Lleida, la Seu, Tremp, Balaguer o Cervera. La Catalunya que jo tinc al cap compta amb Lleida i demana que s’expressi d’una manera clara.

Com gestionarà les energies renovables?

Estem encallats en el 15% d’aportació de renovables en el mix energètic quan en altres parts d’Espanya estan per sobre del 40%. És qüestió de prendre decisions escoltant.

L’administració ha de canviar?

És una de la qüestions més importants que cal abordar perquè acaba sent un fre al desenvolupament. S’ha retrocedit d’una forma clara en aquesta matèria en aquests deu anys. Han estat incapaços d’aprofitar els avenços tecnològics.

Parlem d’aprimar-la?

No necessàriament. Fixi’s que hi ha menys funcionaris que fa una dècada però cal organitzar-se millor, utilitzar les tecnologies i sobretot orientar l’administració a facilitar, no a controlar.

Si és president, al seu Govern hi haurà lleidatans?

Vull comptar amb tots. Però primer cal votar i formar govern. Comptarem amb tots els territoris i amb un de tan significat com Lleida.

Quines inversions urgeixen a Lleida?

Eix Pirinenc, autovia a Balaguer, carretera de la Val d’Aran i arrancar i potenciar Rodalies.