Model econòmic, seguretat i sequera, punts clau del debat de Grup Segre

Els preparatius per a la celebració de la ‘festa de la democràcia’ van arribar ahir a la seua fi. Com a mínim respecte al peix que tenien per vendre els partits que aspiren al Parlament. La campanya va arrancar el passat 26 d’abril amb un elefant a l’habitació: la reflexió de Pedro Sánchez sobre si dimitiria com a president del Govern central. Encara que l’altre gran protagonista ha estat Carles Puigdemont, que ja en precampanya va anunciar que tornaria a Catalunya el dia de la investidura. Les disputes obertes entre Junts i ERC desdibuixen la possibilitat de reeditar un govern independentista, mentre que temes com el Hard Rock o la gestió de la sequera no aplanen el camí de l’estabilitat per a una aliança progressista. Així les coses, els catalans porten cinc legislatures consecutives sense un Govern capaç d’esgotar el seu mandat i, com ja és tradició, els candidats van tancar ahir la campanya a Lleida amb el debat del Grup SEGRE.

No hi va haver un clar guanyador en el debat moderat per la directora de SEGRE, Anna Sàez, i el director de LleidaTV, Òscar Fernández. Aunque Marta Vilalta, la candidata d’ERC, va ser qui va rebre més crítiques durant el primer dels tres blocs ja que va estar dedicat a fer un balanç de la legislatura. La de Junts, Jeannine Abella, va asseverar que “Catalunya ha tocat fons” i va insistir que el país no pot esperar uns altres quatre anys a agafar les regnes de la sequera, la llengua catalana o inversions en carreteres. Per la seua part, el del PSC, Òscar Ordeig, va qüestionar l’afirmació d’Abella i va retreure a la candidata republicana els mals resultats dels informes Pisa, així com els nuls avanços quant a la desburocratització de l’agricultura. En el seu torn, Vilalta va fer un balanç positiu de la legislatura malgrat reptes com la pandèmia, la guerra a Ucraïna, la inflació o la sequera. Va defensar que el seu Govern ha atorgat ajuts als sectors més afectats per aquestes crisis i va apuntar que hi ha menys atur i més sanitaris que mai. Per la seua part, el número u de la CUP, Bernat Lavaquiol, va qualificar la legislatura de “perduda” quant a agenda nacional i social i va lamentar el temps dedicat al projecte dels Jocs Olímpics al Pirineu. Va reivindicar per al territori potenciar un model econòmic allunyat del turisme, al que la candidata de Junts li va respondre que el seu objectiu és fer que el turisme sigui compatible amb el desenvolupament d’altres àmbits productius. Rafael Villafranca, de Vox, va assegurar que “Lleida ha vingut a menys per les polítiques separatistes avalades pel PSC”, i va vincular un augment de la inseguretat a més immigració. Va afirmar que el seu partit és el que ha presentat més propostes en el Parlament per ajudar la pagesia, que el Govern ha “abandonat”. La cap de llista del PP, Montse Berenguer, va criticar la “gestió deficitària de la sequera” i va alertar d’un augment de més d’un 36% en el nombre d’agressions sexuals a Lleida, amb un total de 268 el 2023. Va recordar també les agressions a funcionaris de la presó de Lleida i va reclamar la gratuïtat del pàrquing de l’Arnau de Vilanova.

“Molt màrqueting i poques solucions” va ser la conclusió d’Elena Ferre, la candidata de Comuns Sumar, en valorar l’actual legislatura. Va qualificar d’“irresponsabilitat” vincular serveis públics al Hard Rock i va alertar del creixent problema de la despoblació, en part motivat per la reestructuració del servei de Pediatria a Lleida o les deficiències en el transport públic per a alumnes de pobles, entre d’altres. El candidat de Ciutadans, Isaac Caballero, “va suspendre” l’actual Govern i va lamentar que en els últims 10 anys només s’hagin construït a Lleida un 0,42% de nous habitatges socials, malgrat ser més del 6% de la població. Va coincidir amb el candidat de la CUP sobre la necessitat de destinar més recursos a aquest àmbit, encara que a diferència dels anticapitalistes, el de Ciutadans es va mostrar en contra de les okupacions.

El bloc dedicat a la qüestió nacional tampoc va estar lliure de polèmiques, amb l’amnistia i el model lingüístic del sistema educatiu com a temes principals. Villafranca va assegurar que la immersió en català vulnera drets fonamentals, mentre que Caballero va remarcar la importància de mantenir-se “lleial” al govern central. Per la seua part, Lavaquiol va defensar el català com a única llengua vehicular, així com la necessitat de guanyar sobirania en àmbits com l’energia o la producció d’aliments. Quant a Berenguer, va assegurar que la llei d’amnistia és “partidista i no d’interès general”, i va afegir que “compromet el dret d’igualtat”, mentre que Ferre va recordar l’“anomalia democràtica” viscuda recentment per Puigdemont en haver de seguir l’enterrament de la seua mare per via telemàtica. En el tercer i últim bloc del debat, dedicat a inversions i al model econòmic del territori, es va parlar del present model de finançament de Catalunya així com de la falta de sòl industrial a la demarcació lleidatana. Ordeig va recordar que Lleida és l’única província sense un pla de Rodalies i va afirmar que Ponent és “un pool tecnològic que ha de potenciar-se”. Per la seua part, Abella va defensar el pla comercial de l’estació de Lleida ciutat davant el de Torre Salses i va proposar d’implementar com més aviat millor el sistema de finestreta única perquè les empreses no perdin competitivitat. Finalment, Vilalta va remarcar la importància de l’Agenda Rural de Catalunya com a garantia perquè no es tanquin escoles i descentralitzar la cultura. Va recordar els incentius aprovats recentment per atreure metges a zones de difícil cobertura, així com les oficines bancàries mòbils que donen servei a municipis sense sucursals.

Els candidats no van deixar entreveure possibles aliances polítiques, amb l’ombra de la repetició electoral enfosquint-se en els últims dies. Una mica de llum en la foscor, demà a la nit.