A les urnes!

Lleida vota avui el nou Parlament de Catalunya després d’una campanya electoral que ha tingut com a eix la reivindicació de coses tan bàsiques com l’aigua per assegurar collites o tenir un sostre on guarir-se. Això es deu en bona mesura que venim d’anys difícils, que ens han recordat que el més necessari no està en cap manera garantida.

Les reserves dels pantans creixen aquests dies, però encara és viu el record de la sequera que va tancar per primera vegada en la història el Canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues. Els preus de la llum, el gas i els carburants van assolir preus desorbitats i la inflació ha minvat el poder adquisitiu de gran part de la població mentre apuja el preu de l’habitatge. És un escenari molt diferent al de les eleccions de 2021 i això ha tenyit la campanya d’un color diferent. Per regla general, s’ha centrat en problemes concrets i immediats i ha eludit qüestions abstractes o metes a llarg termini. De la independència de Catalunya s’ha parlat menys que en comicis anteriors.

La necessitat de modernitzar regs per aprofitar millor l’aigua, la conveniència o no de limitar pisos turístics en municipis on el lloguer residencial és gairebé inexistent, l’exigència de seguretat o el reforç de la sanitat i l’educació han estat temes recurrents de la campanya. També ho han estat reivindicacions com desdoblar la carretera C-12 com a autovia entre Lleida i Balaguer, la millora de l’Eix Pirinenc a través d’un conveni entre Estat i Generalitat i l’incipient servei ferroviari de Rodalies de Lleida.

El suport a la pagesia després de mesos de protestes d’aquest sector ha estat també una proclama habitual per demanar el vot, com també ho ha estat l’exigència de combatre la violència masclista i avançar en matèria d’igualtat, entre altres qüestions. Les receptes de cada partit per satisfer les necessitats i aspiracions de la ciutadania rebran avui el seu premi o el seu càstig a les urnes. Quinze candidatures es disputen els quinze diputats que Lleida envia al Parlament, i el sondeig que la firma DYM per a SEGRE apunta a canvis en la seua distribució.

Junts podria mantenir els cinc diputats, però es trencaria l’empat en escons amb ERC perquè els republicans es convertirien en la tercera força lleidatana al passar de cinc a tres i fins i tot dos diputats. El PSC, per la seua part, ascendiria al segon lloc en passar de tres parlamentaris a quatre, mentre que la CUP i VOX mantindrien que ja tenen. El sondeig apunta també a la possibilitat que el PP recuperi la representació parlamentària per Lleida amb un escó i també que l’obtingui Aliança Catalana. Contra aquesta última, Junts, PSC, Esquerra, CUP i comuns han pactat un cordó sanitari en considerar-la extrema dreta. El seu ascens en els estudis d’intenció de vot suggereix que el partit de Sílvia Orriols podria ocupar un nínxol electoral fins ara buit.

En cas de confirmar-se les tendències que apunta el sondeig per a SEGRE, Lleida tindria una evolució política diferent a la del conjunt de Catalunya. Mentre que Junts guanyaria també a Girona i Tarragona, el pes electoral de Barcelona atorgaria la victòria al PSC. En qualsevol cas, una majoria absoluta és un escenari que ningú no contempla, la qual cosa només deixa oberts dos camins: pactes postelectorals o un bloqueig polític que aboqui a unes noves eleccions.

Totes les previsions, tanmateix, venen llastades pel fet d’un de cada sis votants lleidatans es mostra indecís sobre el seu vot i fins i tot sobre si l’exercirà o no. En l’estudi encarregat per SEGRE, a prop del 16% no sabia encara si acudiria a la cita amb les urnes. En canvi, un 11,4% va afirmar que havia decidit abstenir-se, mentre que un 3,6% tenia intenció d’emetre un vot en blanc o nul.