LLEIDA
Els graners del vot ultra: un 14% dels lleidatans dona suport a Aliança Catalana i a Vox
La irrupció d'Aliança Catalana en el panorama polític de Lleida després de les eleccions del 12M, en què va obtenir un dels seus dos diputats al Parlament, i l'afermament de Vox amb la repetició del seu escó obren moltes preguntes sobre el gir del vot lleidatà cap a la dreta i el pes dels partits ultres i racistes a Ponent.
Les enquestes ho van apuntar, però la magnitud no es coneixia i menys encara se sabia el bon resultat que les dos forces d’ultradreta, l’espanyolista Vox i la idependentista Aliança Catalana, aconseguirien en alguns municipis de Lleida i barris de la capital. El gir ideològic cap a la dreta i més enllà és baix escrutini i, mentre la resta de formacions, les principals, negocien la formació de govern els experts en política ja assenyalen algunes de les possibles causes del gir.
A Lleida hi va haver nou municipis on Aliança Catalana va ser la segona força més votada, majoritàriament darrere de Junts. I en localitats com Alfés va aconseguir un 18% dels sufragis. A Barbens, amb 54 vots, suposa el 20% i a la Baronia de Rialb, amb 19, va assolir el 17,4%. A més, en altres nombrosos casos ambdós formacions radicals sumen a prop del 20% dels vots.
En el conjunt de la província, Vox i Aliança Catalana van rebre 23.373 vots, que són el 14% de tots els que es van emetre diumenge passat. Un percentatge que a Lleida ciutat augmenta fins al 16,5% amb 7.993 paperetes, 4.661 per als ultres espanyols i 3.332 per als ultres catalans. Per barris, Vox va ser la segona força més votada a Magraners, la tercera a Llívia i Secà i la quarta a la Mariola, mentre que el millor resultat d’Aliança Catalana va ser el cinquè a Butsènit-Horta, Ciutat Jardí, Sucs, Joc de la Bola i Cappont, sent aquest últim el barri en el qual va tenir més sufragis, amb 541.Per la seua part, Pardinyes va ser el barri on Vox va sumar més suports, amb un total de 552.
D’aquesta forma, als barris més poblats de la capital al voltant d’un de cada 6 electors que van acudir a les urnes van optar per una d’aquestes dos formacions. A Cappont i Balàfia van sumar el 17% del total de vots a partits, mentre que a Pardinyes van representar el 18% i a la Bordeta van fregar el 20%.
Un fet que els presidents veïnals atribueixen a molts factors, però sobretot que hi ha hagut un vot de càstig als partits tradicionals i perquè han estat els únics que, encara que utilitzin arguments xenòfobs o autoritaris, han parlat de seguretat i immigració. “La gent està cansada dels robatoris i les okupacions i al veure que els altres partits no feien propostes sobre això han votat aquestes forces”, opina la presidenta veïnal de la Bordeta, Mari Carme Guerrero.
El seu homòleg de Pardinyes, Joan Torné, hi coincideix. “Hi ha gent molt decebuda amb segons quins partits i els preocupa el que veu en el seu dia a dia, que és inseguretat i immigració, cosa que, sumada a l’alta abstenció, provoca aquests resultats electorals”. La presidenta de Balàfia, Jos Farreny, assenyala que aquesta pujada del vot ultra “és fruit del descontentament que hi ha amb els partits i la difusió de moltes falòrnies o mitges veritats a les xarxes socials, perquè tant Vox com Aliança Catalana donen solucions molt fàcils a problemes molt complexos i això és enganyar la gent donant falses esperances”.
La líder veïnal de Cappont, Veni Ros, ho ratifica, i afegeix un argument més: l’anunci que obrirà un oratori musulmà al barri a finals d’any. “No tinc dubte que això ha propiciat que Vox i Aliança Catalana hagin tret aquests resultats a Cappont, que històricament ha estat i és un barri progressista, i em preocupa molt la situació actual”, remata.
El vot de la perifèria social: el ‘left behind places’
Per a Mercè Cortina, doctora en Ciència Política, l’increment del vot d’extrema dreta “ve de la teoria” dels left behind places (els llocs deixats enrere), una part de la societat que se sent oblidada i apartada per les principals formacions polítiques.
Cortina opina que Vox s’ha mantingut en nombre de vots però ha perdut el de la classe progressista per créixer entre el proletariat. En paral·lel, Aliança Catalana té pes a la Catalunya rural, “no té un programa, sinó que és racista” i “recorda el votant del Brexit: el seu vot era de protesta contra el sistema i amb un clar enemic davant”. El patró no és nou, assenyala la politòloga, que afegeix que en aquesta Catalunya rural (els dos diputats d’Aliança són de Lleida i de Girona) “hi ha espais oblidats.
En general, hem estat poc valents a l’hora de reconèixer els problemes de la societat que se sent a la perifèria”.
Per exemple, al Baix Segre, una zona de forts moviments migratoris a l’estiu coincidint amb la campanya de la fruita, “el vot racista ha crescut molt”. Cortina defensa, en canvi, que els joves “no s’han dretanitzat, sinó que estan desencisats i desafectats de la política”.