Tecnologia dels Mossos d'Esquadra contra el crim

La Policia Científica dels Mossos d’Esquadra ha fet un salt tecnològic davant de la proliferació de les armes de foc a Catalunya i el crim organitzat i ha incorporat nous equips. A banda de millorar les anàlisis forenses relacionades amb balística, també avancen les tècniques en inspecció ocular, detecció d’empremtes i l’ADN.

Els Mossos d’Esquadra han incorporat equips amb alta tecnologia per lluitar contra les noves formes de delinqüència i l’auge de l’ús d’armes de foc. Un procés de modernització que els permetrà millorar l’eficiència dels estudis forenses i la resolució d’investigacions criminals. Vestits amb bata blanca, agents de la Divisió de la Policia Científica mostren a SEGRE les diferents disciplines forenses en una visita al Complex Central Egara, que la policia catalana té a Sabadell. Podem veure l’arxiu amb casquets i bales de desenes de fets delictius, la sala on es proven les armes i es recullen projectils en un tanc d’aigua, bitllets i documents falsificats o imatges d’empremtes i retrats robots. Lidera la visita el cap de la Policia Científica, l’inspector Xavier Sellart, natural de Bellvís. “Hem fet un pas molt important i necessari perquè l’evolució tecnològica ho transforma tot”, assegura. 

Les eines que ha comprat el cos són set, amb una inversió d’un milió d’euros, i “en balística ens han canviat l’especialitat de dalt a baix”, remarca. La primera adquisició és unsistema automàtic d’identificació balística, de nom Evofinder, que detecta micromarques de casquets i bales, i permet contrastar- les amb d’altres. “Una vegada a l’arxiu, es poden comparar i saber si estan relacionats amb altres delictes”, explica el sergent Xavi Garrido, responsable de la unitat central de Balística i Traces Instrumentals. “Ajuda a gestionar l’arxiu d’anònims i fa de filtre per treballar de forma més ràpida”, afegeix. Un altre salt important és un equip de laboratori químic denominat iForenLibs, que permet rastrejar un objecte i detectar i quantificar els elements químics que conté. Així, permet determinar a quina distància s’ha produït un tret. També han adquirit una càmera d’alta velocitat quefa enregistraments de trets amb un milió d’imatges al segon, i un microscopi electrònic capaç de detectar la composició dels químics implicats en un tret. 

En el camp de les traces instrumentals, Garrido explica la incorporació del ToolScan, per fer comparativa mil·limètrica de les lesions que causen eines en objectes, com les utilitzades en robatoris, i el TrasoScan, que identifica petjades i permet comparar- les amb altres de forma molt més precisa. “Podem tenir una mostra de només uns mil·límetres i la màquina ens permet veure-la en 3D”, assenyala. La inspecció ocular del lloc dels fets és clau en la tasca de la Policia Científica, remarca Sellart. “Una empremta pot ser una condemna”, recorden. Per a això s’han incorporat novetats per veure l’escena en 3D com l’escàner Far, que fa una reconstrucció mostrant les trajectòries de trets i ubicacions del tirador, víctima o testimonis. També compten amb la càmera 360 per visualitzar tots els detalls. “És la tecnologia que apliquem a la captura de l’escena per poder ensenyar-ho de forma gràfica en els tribunals”, explica el subinspector Robert Trench, coordinador regional de la Divisió. 

Pel que fa a aquest avenç tecnològic, la intel·ligència artificial hi és present. De fet, ja n’estan experimentant l’ús en l’elaboració de retrats robots així com quan es tracta de detecció de substàncies estupefaents. En aquest últim cas, Sellart assegura que està en fase experimental l’ús d’un equip que permet detectar en segons el tipus de droga i la seua puresa. També hi haurà novetats en genètica, amb una renovació del laboratori i màquines com la de seqüenciació massiva per poder fer estudis genotípics. “Ens podrà donar informació sobre el color de la pell, ulls o cabells i el seu origen”, expliquen els experts de genètica forense. L’ADN pesa molt a nivell judicial. “Per als jutges és una prova directa de càrrec per la qual es dicten sentències”, recorden.

Xavier Sellart: "Dels nostres dictàmens pot dependre una condemna"

Inspector i cap de la divisió de la policia científica dels Mossos d'Esquadra

Què suposa per al cos dels Mossos d’Esquadra la incorporació dels nous equips? 

La tecnologia ens està transformant les ciències forenses com passa en altres branques. Totes les unitats l’estan incorporant. Hem validat nous mètodes que ens fan ser molt més precisos i eficients. És absolutament necessari perquè necessitem treballar amb més fluïdesa i molta més certesa. 

Permet mantenir el cos com un referent? 

Aquesta és la idea. Volem donar una bona resposta a les necessitats dels investigadors, encara que treballem amb independència perquè nosaltres no fem conclusions, aportem el que hem trobat. Amb els resultats que emetem moltes vegades hi pot haver un veredicte de culpabilitat d’una persona. Hem de ser molt rigorosos, ja que poden fer que una persona vagi a la presó o evitar que ho faci un innocent. 

Quants efectius té la Divisió de la Policia Científica?

 Som 530 efectius, dels quals 400 són al territori. Aquests estan associats sobretot a la inspecció ocular dels llocs dels fets. Aquí fem estudis forenses amb laboratoris de química, l’ADN i balística, i més d’una desena d’especialitats forenses. 

Quina mena de formació han de tenir els membres d’aquesta unitat? 

Els que estan en laboratori són principalment químics i farmacèutics i en el cas de genètica hi ha titulats en biotecnologia, bioquímica, biomedicina, biòlegs, veterinaris... En balística tenim físics i també enginyers industrials i químics. Tenim una àmplia varietat d’experts. 

I en el seu cas? 

Jo procedeixo de les ciències socials, però porto tota la meua vida professional vinculat amb la investigació criminal. Soc dels veterans de la casa. Des de l’any 1991 que soc mosso d’esquadra i des del 1996 vaig estar en policia judicial en investigació del crim organitzat. En els últims cinc anys he estat el cap de la Divisió de Policia Científica. 

Hi ha en marxa un nou model de Policia Científica? 

A més dels nous equips, l’altra part és el canvi de model organitzatiu, ja que tots els efectius passaran a dependre de la Divisió. És un canvi que estem implementant. 

És important el desplegament al territori?

És imprescindible. Quan hi ha un fet delictiu no podem esperar a enviar algú des de Sabadell, sinó que la resposta ha de ser immediata. 

Aquest canvi respon a la nova delinqüència?

Estem treballant la major part de casos de crim organitzat odelinqüència especialitzada. Els grups criminals utilitzen noves tecnologies i ens hi hem d’adaptar i posar al dia. L’evolució de la tecnologia ho transforma tot. 

També amb l’ús de la intel·ligència artificial? 

Ja tenim alguns equips que la utilitzen. En el cas dels retrats robots, s’està experimentant perquè siguin els mateixos agents que recullen la denúncia els que puguin fer-ho. Per a això hem d’implementar filtres per oferir diverses opcions basades en les característiques que aporten els testimonis o les víctimes. 

Com és la col·laboració amb altres cossos policials? 

Estem a punt d’entrar en el sistema ABIS per col·laborar en reconeixement facial com ja fem amb empremtes, amb el SAID, i l’ADN, amb el Codis. És una col·laboració a nivell estatal i europeu. El treball en xarxa és cada vegada més important.  També formem part de la Xarxa de Laboratoris Forenses Oficials d’Espanya i de la xarxa europea de laboratoris forenses Enfsi. 

També parla de la importància del rigor... 

Tots els procediments se sotmeten a normatives de qualitat i cada any passem una auditoria general de l’Entitat Nacional d’Acreditació. Ens porta molt treball i esforç però vol dir que hi ha rigor i aquest és un aspecte molt important.