Exculpen l'amo d'un bar acusat d'abusar de la filla de sis anys d'un client

L’Audiència de Lleida ha absolt l’amo d’un bar de la Mariola acusat d’abusar sexualment d’una de nena de sis anys, filla d’un client. El tribunal considera que els suposats abusos no han quedat acreditats i, davant d’això, aplica el principi processal in dubio pro reo (davant del dubte, a favor de l’acusat). La vista oral es va celebrar el 3 d’abril i la Fiscalia va fer una petició de sis anys de presó mentre que la mare de la menor, que exerceix l’acusació particular, va elevar la petició fins als 15 anys per un delicte continuat d’abús sexual a menor de 16 anys. La sentència no és ferma i es pot recórrer davant del Tribunal Superior de Catalunya.

La mare de la nena –que estava separada de l’acusat– va interposar una denúncia l’any 2021 després que una monitora del menjador del col·legi alertés del que deia la petita. “Va fer uns comentaris sexuals que no eren normals per a una nena de la seua edat sobre el que feia amb X [nom de l’acusat]. A més a més, el seu germà va afirmar que ni ell ni el seu pare no havien sigut i que havia passat al bar”, va afirmar al judici. Davant d’això, va alertar els docents, que es van posar en contacte amb la mare, que ho va denunciar davant dels Mossos d’Esquadra. En canvi, l’acusat ho va negar: “Mai, mai li vaig fer tocaments.” Per la seua part, els psicòlegs del departament de Justícia van assegurar que la nena, malgrat la dificultat del relat per la seua curta edat, “va mostrar indicadors que alguna cosa havia succeït i tant ella com el seu germà ho focalitzaven en l’acusat”. En aquest sentit, van afirmar que “sol ocórrer que un nen sigui víctima d’abusos i no en sigui conscient”.En la sentència absolutòria, el tribunal argumenta que “no s’arriba a obtenir cap relat de la menor respecte dels fets investigats”. Un altre dubte ve pel lloc i el moment, quan el bar estava obert al públic, de manera que “resulta difícilment creïble”. Quant als relats que va oferir el germà gran de la nena –que suposadament ho hauria presenciat–, ha explicat versions molt diferents i, per això, “no revesteix prou solidesa per desvirtuar la presumpció d’innocència de l’acusat. [...] No afirmem amb això que el seu testimoni sigui inveraç, sinó que no permet assolir la certesa objectiva”. Davant d’això, el tribunal absol l’acusat.