Plusfresc i bonÀrea, dos líders locals
Supsa encapçala el rànquing en botigues i superfície || El segon ha fet un gran salt endavant amb botigues més petites
Imatge de l’interior de l’establiment de bonÀrea a Cervera.
El sector dels supermercats compta amb dos grans cadenes lleidatanes, el grup Supsa i bonÀrea. El primer, amb uns 70 establiments Plusfresc a la província, el 2022 tenia el 21% de la quota per superfície de venda dels principals distribuïdors a la demarcació i era líder en aquest apartat, segons un informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.
El segon s’ha convertit en els últims anys en un dels que té més establiments, un total de 53 que sumeixin 9.500 metres quadrats, després d’obrir 12 des de 2019, període en què la seua facturació a la província ha crescut un 43,09%, segons les dades facilitades per l’empresa.
El director d’Innovació i Projectes de Supsa, Carles Hurtado, a l’espai de verdures i fruites del Sunka.
El grup Supsa té molt clar que “hem de ser a prop dels clients”. Així ho afirma el seu director d’Innovació i Projectes, Carles Hurtado, que explica que “apostem pels supermercats de proximitat”, situats als barris i en el centre dels pobles, “per la qual cosa no sempre poden tenir pàrquing” i solen ser més petits, afegeix.
Un dels objectius de Plusfresc és donar-li valor als productes més enllà de vendre’ls, per la qual cosa els seus supermercats ofereixen serveis com netejar el peix i fins i tot cuinar-lo. “Incorporem innovacions tecnològiques dins de les botigues que faciliten l’experiència dels empleats perquè tinguin més temps per dedicar als clients”, assegura el directiu.
A diferència dels grans distribuïdors, bonÀrea ha optat per un model d’establiments petits, de menys de 300 m2 que majoritàriament obren també els matins dels dies festius. Una portaveu del grup destaca que aquest format “permet estendre les obertures a petites localitats i donar servei a les persones que resideixen en poblacions rurals, en moltes ocasions desproveïdes de comerços d’alimentació.” Posa com a exemple que tenen botigues a Preixana, Torà, Torres de Segre, Linyola, La Pobla de Segur, Alcoletge, Bell-lloc, Torregrosa, Oliana, Bellver de Cerdanya, Aitona, Albatàrrec o Vilanova de la Barca.
La seua directora de botigues, Teresa Alsina, afirma que “el nostre ADN lleidatà ens fa especialment conscients de les necessitats existents en l’entorn rural, del camp a la botiga.” “Tenim un model comercial molt eficient que persegueix donar resposta a aquest compromís amb una Lleida molt diversa i en bona part rural. Volem atendre també a les persones que, com nosaltres, viuen lluny dels grans centres comercials oferint-los sempre el millor producte al millor preu", afegeix.
Precisament la companyia busca que els seus productes tinguin la millor qualitat amb preus competitius i remarca que són únics per a tota la seua xarxa. Així, indica que independentment de la ubicació geogràfica i del nivell de competència que hi ha en cada municipi, “si un consumidor compra en una gran ciutat com Barcelona o en un poble com Bellvís, adquireix els mateixos productes al mateix preu”.
Un altre aspecte en el qual incideix bonÀrea és que gran part de la seua producció agrícola i ramadera està establerta a Lleida i que el seu és “un model únic al món d’integració vertical, sense mitjancers”, que engloba tota la cadena de valor, des de la fabricació de pinsos i cria d’animals, a la transformació i elaboració dels productes i la seua venda directa, per a la qual cosa compta amb 600 botigues a Espanya i Andorra
