La transfusió de sang a un testimoni de Jehovà arriba a l'Audiència

La defensa d’un pacient testimoni de Jehovà que va denunciar una doctora de l’hospital Arnau de Vilanova que va autoritzar fer-li quatre transfusions de sang el dia 21 de juliol del 2016 i que l’abril passat va ser absolta pel jutjat Penal 2 de Lleida ha recorregut la sentència davant de l’Audiència, segons ha pogut saber aquest diari. Per la seua part, tant la Fiscalia com el lletrat de la doctora, Carles López, han presentat sengles escrits demanant que el recurs sigui desestimat i es confirmi la sentència. El tribunal haurà de decidir si ratifica la sentència o, al contrari, la modifica, en un cas que pot establir jurisprudència.

El magistrat Ignacio Echeverria va absoldre la metge, que llavors era cap d’Urgències, dels delictes de coaccions, contra la integritat moral i lesions, com va avançar SEGRE. El pacient va sol·licitar que fos condemnada a un any i tres mesos de presó, a dos anys d’inhabilitació i que l’indemnitzés amb 10.000 euros pels danys morals causats. En la sentència, de 97 pàgines, el jutge va determinar que la doctora “va actuar seguint la Lex Artis, en compliment d’un deure o càrrec”, i no va tenir “cap acte lesiu cap al pacient amb la finalitat de causar un dany psicològic sinó una conseqüència de la indecisió del pacient”, per la qual cosa no hi va haver intimidació, com sostenia l’acusació, i que “va rebre la informació adequada”. Val a recordar que l’home va ingressar a Urgències per unes hemorràgies internes que necessitaven transfusions sang, estava en un estat de semiinconsciència amb una anèmia aguda i un xoc hipovolèmic. En el judici, la doctora va dir que el pacient va patir “coacció ambiental” al box per part de membres de la congregació. En canvi, el denunciant va dir que preferia morir a rebre la transfusió.En la sentència, el jutge va recordar que el pacient no va demanar l’alta voluntària i que va arribar “a col·laborar físicament ell mateix durant la transfusió de sang”. Quant al tractament que es va seguir, el jutge va afirmar que “la diagnosi clínica del pacient era d’extrema i urgent gravetat amb risc vital (...) per la qual cosa no hi havia altres tractaments alternatius”, com sostenia l’acusació.