Un projecte que permet monitoritzar el son des de casa
El projecte METASLEEP, que lidera l'IRBLleida, ha començat a estudiar amb pacients la seua hipòtesi que tractant l'apnea millora el control de la hipertensió
Amb un 'minimatalàs' que controla la ventilació i freqüència cardíaca i respiratòria des de casa
El projecte METASLEEP, que parteix de la base que tractant l’apnea (deixar de respirar durant uns segons diverses vegades cada nit) millora el control de la tensió arterial, ja ha començat el reclutament de pacients per posar en pràctica la seua hipòtesi. Està liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica IRBLleida i hi participen unitats del son d’hospitals de nou comunitats autònomes (vegeu les claus) i també dos o tres Centres d’Atenció Primària en cada una, que són els que identifiquen i recluten persones amb hipertensió i apnea per participar en l’estudi.
A Lleida, són els de Balàfia-Pardinyes-Secà, la Bordeta i Mollerussa. El responsable del grup d’investigació translacional en Medicina Respiratòria de l’IRBLleida, Ferran Barbé, líder del projecte, va explicar que ja han reclutat vint-i-cinc pacients de Lleida, les Balears i País Basc, i que cada setmana se n’aniran incorporant de la resta de comunitats fins a arribar a uns 1.500, als quals faran un seguiment durant un any. En global, hi estan implicats entre 100 i 150 investigadors.
Han proporcionat a participants en l’estudi un dispositiu per monitoritzar-los mentre dormen sense necessitat d’anar a la unitat del son. Es tracta d’una espècie d’estoreta denominada sleep analyzer, que es col·loca a sota del matalàs, s’endolla i mentre la persona dorm recull dades sobre la freqüència cardíaca i respiratòria, si es desperta o es mou, la seua ventilació i si fa apnees. “Tot de manera automàtica”, va indicar Barbé.
Les dades es vehicularan a través d’una app que tindrà el pacient al mòbil, que podrà consultar, i també s’emmagatzemaran al núvol, per ser analitzades pels investigadors, va precisar la coordinadora general de METASLEEP, Anna Moncusí. Barbé va detallar que obtindran “milions de dades” i a través d’algoritmes d’intel·ligència artificial s’intentarà identificar diferents patrons que permetin predir què els pot passar a aquests pacients i poder anticipar un tractament que realment els resulti beneficiós.
Reducció del risc de patologies cardiovasculars
Com va publicar aquest diari, una de les investigacions està liderada per Jordi de Batlle (grup d’investigació translacional en Medicina Respiratòria); una altra és impulsada per Manu Sánchez (Medicina de Precisió en Malalties Cròniques); i la tercera, per Lucía Pinilla (fruit de la seua estada predoctoral a la Universitat Harvard, Boston).
Uns sis mil lleidatans amb apnea obstructiva del son utilitzen aquesta màquina que els subministra oxigen de forma contínua a través d’una mascareta mentre dormen, per evitar que se’ls obstrueixin les vies respiratòries i deixin de respirar durant uns segons múltiples vegades durant la nit.
La Unitat del Son ubicada a l’Hospital de Santa Marias’encarrega d’efectuar les primeres visites als pacients i les proves per confirmar o descartar l’apnea (polisomnografies o poligrafies) i de fer un seguiment per comprovar el bon funcionament de les CPAP. S’efectuen unes 50 proves setmanals, de dilluns a diumenge. El servei disposa de 4 habitacions, on els pacients dormen connectats a cables que controlen paràmetres respiratoris i neurològics i permeten determinar si pateixen apnea.