L’ús del català als comerços de Lleida baixa per l’augment de la població migrant

L’ús del català als comerços de Lleida ciutat s’ha reduït de forma significativa en els últims set anys, segons el Consorci de Normalització Lingüística de Lleida (CNL), que atribueix aquest descens a l’augment de la població migrant que treballa en aquest sector. Així ho constata l’estudi Ofercat de 2022 presentat avui per aquest ens després de fer 500 observacions en botigues i negocis dels barris de Centre Històric, Noguerola, Clot-Príncep de Viana, Cappont i La Bordeta, que destaca que el 63% dels establiments analitzats utilitza el català com a llengua de salutació i per atendre als seus clients, una xifra que a l’anterior estudi de 2015 se situava en el 80%. Quant a la disposició d’utilitzar el català per part dels treballadors comercials, fa set anys ho oferien el 87% dels negocis analitzats, mentre que el 2022 s’ha reduït fins el 78%. En aquest sentit, des del CNL han advertit que l’hostaleria és el principal àmbit comercial en el qual l’ús del català és més baix quant a l’atenció al client, que s’ha reduït del 48% al 32% respecte al 2015 i l’atribueixen a què "el 48,8% dels treballadors d’aquest sector són d’origen estranger".

Quant a l’idioma de retolació dels establiments, el 70% dels comerços analitzats tenia el 2022 els seus cartells identificatius en català, quatre punts menys que fa set anys. Quant a la retolació informativa, com podrien ser els horaris d’obertura, s’ha reduït de forma significativa fins el 68% quan el 2015 era del 84%. Des del CNL han apuntat que les botigues de roba i tèxtil són les que menys utilitzen el català per a la seua retolació.

Respecte als negocis regentats per població d’origen migrant, l’estudi assenyala que la retolació tant identificativa com informativa s’ha reduït respecte fa set anys. El 2015 el 65% d’aquests establiments tenien cartells en català i ara només el tenen el 58%, mentre que la informació sobre els seus comerços estava en català en el 49% d’aquests fa set anys, però el 2022 es va reduir al 43%. Per contra, l’ús del català com a llengua de salutació en aquestes botigues ha passat del 3% al 18%, mentre que la disponibilitat per utilitzar-lo també ha pujat del 13% al 32%.

"Els índexs de Lleida ciutat són bastant correctes si es comparen amb la resta de ciutats de mida similar", ha dit Albert Fabà, sociolingüista del CNL. Ha situat Lleida a l’altura de municipis "com Girona i Tortosa, en el qual l’ús del català és alt, però el problema és el poc ús que té en els negocis amb població estrangera, ja que el seu pes global, que actualment a la ciutat és del 23,6%, ha augmentat i anirà a més". Tanmateix, ha remarcat que els últims resultats "evidencien que hi ha molt català ocult que hem de treure a la llum". Per la seua part, la directora del CNL Lleida, Balbina Escolà ha recordat que en els últims anys estan duent a terme una campanya per afavorir l’ús del català als comerços mitjançant classes i serveis de voluntariat i acompanyament. En els anys 2022 i 2023 es va fer als barris del Noguerola i del Clot, per a aquest i el pròxim s’actuarà en els de Balàfia i el pròxim serà el de la Mariola, ha informat Escolà.