L'atenció en català a Lleida ciutat es redueix del 80% al 63% en el comerç i fins al 32% en l'hostaleria

L’ús del català als comerços de Lleida s’ha reduït de forma notable en els últims set anys segons el Consorci per la Normalització Lingüística de Lleida (CNL), que atribueix aquest descens a l’augment de la població migrant que treballa en aquest sector. Així ho constata l’estudi Ofercat del 2022 presentat ahir per aquesta entitat després d’analitzar cinc-centes botigues i negocis dels barris de Centre Històric, Noguerola, Clot-Príncep de Viana, Cappont i la Bordeta, que indica que el 63% dels establiments analitzats utilitza el català com a llengua de salutació i per atendre els clients, 17 punts menys que en l’estudi anterior, del 2015, quan era del 80%. El CNL va advertir que l’hostaleria és l’àmbit en el qual l’ús del català és més baix, respecte al 2015 ha passat del 48% al 32%, la qual cosa atribueix al fet que “el 48,8% dels treballadors són d’origen estranger”. Quant a l’adaptació al català per part del comerciant quan el client se li dirigeix en aquesta llengua, també ha baixat i és del 78%, quan l’any 2015 era del 87%.

Respecte a l’idioma de retolació dels establiments, el 70% dels analitzats tenien el 2022 els seus cartells identificatius en català, un 4% menys que fa nou anys. En matèria de retolació informativa, com per exemple els horaris d’obertura o si disposen de fulls de reclamacions, s’ha reduït fins al 68% quan el 2015 era del 84%. El CNL apunta que les botigues de roba són les que menys utilitzen el català als seus rètols.La presència del català també s’ha reduït en els cartells de negocis regentats per població d’origen immigrant, passant del 65% al 58%, igual com en els seus cartells informatius, on ha baixat del 49% al 43%. Per contra, l’ús del català com a llengua de salutació en aquestes botigues ha passat del 3% al 18%, mentre que la disponibilitat per utilitzar-lo també ha pujat del 13% al 32%.

“Les dades de Lleida no són dolentes, les qualifiquem de correctes i es troben al nivell de poblacions com Girona o Tortosa”, va dir Albert Fabà, sociolingüista del CNL. Va remarcar que “el problema és el poc ús que té en els negocis amb població estrangera, ja que el seu pes global, que a Lleida és del 23,6%, ha crescut de forma considerable i anirà a més”. Fabà també va dir que el català tampoc s’utilitza a les botigues regentades per persones joves, però com a nota positiva, va assenyalar que les últimes dades “evidencien que hi ha molt català ocult que hem de treure a la llum”.

Campanya del CNL per fomentar-ne l’ús als barris

La directora del CNL de Lleida, Balbina Escolà va recordar ahir que en els últims anys estan duent a terme una campanya per afavorir l’ús del català als comerços mitjançant classes i serveis de voluntariat i acompanyament. El 2022 i el 2023 es va fer al barri de Noguerola i del Clot, i aquest any i el pròxim s’actuarà al de Balàfia, on preveuen portar a terme 75 pràctiques lingüístiques.

Junts demana prendre mesures de promoció

El grup municipal de Junts va reclamar ahir al govern del PSC concretar més les mesures que inclou el pla estratègic per a la llengua catalana per fomentar-ne l’ús en l’atenció al públic. L’edil Neus Caufapé va advertir que del document actual pot ser “poc concret i efectiu” i va demanar una anàlisi “més exhaustiva” de l’ús del català a la ciutat per definir “accions més adequades”.