El 35% dels veïns de Lleida ciutat viuen en zones que són illes de calor

Més d'un terç dels veïns de Lleida ciutat viuen en zones amb efecte d'illa de calor, un fenomen que pot provocar diferències de fins a 13 graus de temperatura respecte a àrees més poblades d'arbres. Així ho destaquen diversos informes de la Paeria, que de cara al futur preveuen uns estius més tòrrids amb onades de calor més llargues.

Un total de 47.383 habitants de Lleida ciutat, gairebé el 35% de la població, viuen en zones amb efecte d’illa de calor, el fenomen amb què es coneix l’augment de temperatures per culpa de l’activitat humana o l’absència de zones verdes, i en algunes la diferència respecte a d’altres àrees més protegides pot arribar a ser de fins a 13 graus. Així ho constaten els informes de sostenibilitat que va elaborar l’ajuntament entre 2021 i 2022, que destaquen que l’efecte d’illa de calor es nota especialment als barris de Balàfia, Príncep de Viana-Clot, Pardinyes i els polígons industrials. D’altra banda, corroboren que des de principis de segle han augmentat els episodis d’onades de calor a la província, així com la seua intensitat. També constaten que des de l’any 2000 la temperatura mitjana a l’estiu ha augmentat en 1,2 graus, mentre que el valor més extrem ha pujat 2,1.

Els estudis determinen que les zones amb més temperatura superficial són els polígons industrials per la concentració de materials de construcció i naus i l’escassetat de zones verdes. No obstant, constaten “un efecte i causes similars” a les zones de Príncep de Viana-Clot i rambla Ferran-Estació i posen com a prova d’això una mostra de les temperatures superficials registrades el 31 de juliol al matí: a la Mitjana i la canalització el mercuri marcava 31,3 graus, mentre que en zones puntuals d’aquests últims barris era de 44,2. Per contra, Joc de la Bola, Raimat, Ciutat Jardí, Sucs, Camp d’Esports i Llívia són els barris amb menys illes de calor. Per aconseguir que això passi en el conjunt de la ciutat, l’estudi de l’ajuntament advoca per aplicar tres mètodes: augmentar les àrees verdes poblades d’arbres, substituir els paviments de places i calçades per materials permeables i aplicar tractaments per transformar les cobertes d’edificis amb superfícies fresques o implantar cobertes vegetals.

Balàfia, Príncep de Viana-Clot i Ferran-Estació són els barris de la capital amb més illes de calor

L’escalfament global ja es deixa notar a Lleida, ja que els informes de la Paeria constaten que en els darrers 40 anys la temperatura màxima de mitjana a l’estiu ha anat augmentant progressivament. Entre els anys 1981 i 1990 es va incrementar en 1,29 graus, mentre que entre 2000 i 2020 la pujada va ser d’1,2. Al seu torn, les temperatures màximes extremes s’han incrementat en 2,1 graus. Un fenomen que ha anat de la mà amb un augment de la durada de les onades de calor, que han passat de ser de 3-4 dies entre 2003 i 2015 a 4-5 en els últims anys. I la cosa no es quedarà aquí, ja que els estudis preveuen que la durada de les onades de calor al segon terç d’aquest segle serà d’entre 7 i 14 dies, i cap a l’últim terç aquests episodis arribarien als 20 dies.

Mala qualitat de l’aire a la capital i el Prepirineu

Un estudi d’Ecologistes en Acció constata que l’aire de Lleida ciutat té uns nivells de concentració de partícules sòlides o líquides de sutge, cendra, ciment o altres elements metàl·lics (PM10) superiors als nous límits legals. Aquesta és una situació que també es dona al Prepirineu, pel que fa a la contaminació per ozó. Finalment, l’estudi conclou que el 75 per cent dels catalans respira aire contaminat.