HABITATGE ECONOMIA
Lleida va liderar l'increment de la venda de pisos a l'abril
Un 34%, el doble que la mitjana catalana, segons l'INE
Agents de la Propietat Immobiliària creuen que ara gairebé no puja
Imatge d’arxiu de pisos en construcció.
La compravenda d’habitatges es va accelerar un 34,7% a Lleida l’abril passat, en comparació amb el mateix mes de l’any passat, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es van registrar 481 operacions, de les quals 123 van ser d’habitatges nous i 358 de segona mà. Del total, 448 eren de renda lliure i 33 protegides. Lleida va ser la província catalana que va viure un augment més pronunciat. Tanmateix, les compravendes van descendir un 15,9% en comparació amb el mes de gener, quan n’hi va haver 572. El creixement interanual a Barcelona va ser del 18,8%, a Tarragona del 10,8%, i a Girona va ser del 6,3%, la qual cosa va representar un creixement mitjà del 16,6% a tot Catalunya.
El creixement tan destacat de Lleida ha agafat per sorpresa els Agents de la Propietat Immobiliària (API), que veuen “il·lògica” una pujada d’un terç de les transaccions quan “la tendència que tots constatem, almenys a la ciutat, és que estan bastant parades a causa de les pujades dels tipus d’interès”, va assenyalar el president a Lleida del seu Col·legi, Josep Maria Esteve. “De fet, estem a l’expectativa d’una baixada de tipus en aquest segon semestre que permeti donar un impuls a les compravendes”, va afegir.
L’augment interanual tan elevat s’explica perquè les 357 compravendes que hi va haver l’abril del 2023 van ser moltes menys que les de la resta de l’any: n’hi va haver 478 al gener, 429 al febrer, 496 al març, 448 al maig o 477 al juny, xifres que s’atansen més a les 481 d’aquest abril passat.Catalunya va ser un dels territoris de l’Estat on la compravenda d’habitatges va créixer menys el mes d’abril passat respecte a la mitjana estatal, on l’augment va ser del 24% amb un total de 53.091 operacions. Totes les comunitats autònomes van registrar variacions positives, amb Castella-la Manxa (49,2%) i Astúries (45%) com les més destacades, i Extremadura (1,2%), Madrid (6,1%) i el País Basc (15%) les que menys van créixer a l’Estat. Catalunya va ser la quarta per la cua.
