L'hospital Santa Maria de Lleida, pioner a provar amb picades d'abelles si es cura l'al·lèrgia

L’hospital Santa Maria de Lleida és un dels dos únics a Catalunya, juntament amb el Joan XXIII de Tarragona, que porta a terme proves de picades controlades d’abelles i vespes a pacients al·lèrgics al seu verí per comprovar que hagin completat el tractament amb èxit. Les persones que acudeixen al servei d’Al·lèrgies després d’haver patit una reacció anafilàctica a una picada d’aquests insectes comencen un tractament de cinc anys en què es vacunen periòdicament de forma controlada a l’hospital amb dosis progressivament creixents del verí. En acabat, els pacients poden elegir si volen deixar-se picar pels insectes durant trenta segons per confirmar que s’han curat.

L’al·lèrgia al verí d’abelles i vespes no és de les més comunes, però és més rellevant a les zones rurals. Ho explica el cap del servei d’Al·lèrgies del Santa Maria, el doctor Lluís Marquès, que precisa que en la seua unitat actualment estan tractant unes cinquanta persones amb aquesta malaltia i que cada any reben entre cinc i deu nous pacients, dels quals aproximadament la meitat accedeixen a fer-se les proves.L’hospital rep els insectes a través d’apicultors lleidatans, així com de fabricants de vacunes. Fins i tot el mateix doctor Marquès i altres sanitaris van caçar algunes de les abelles, explica. Després les adormen amb diòxid de carboni, els tallen les ales i potes perquè no s’escapin per l’hospital i les guarden en envasos condicionats fins que les necessiten i les posen al braç dels pacients perquè els piquin durant trenta segons.

El Santa Maria realitza les picades controlades des del 1996. Fins fa poques setmanes totes es portaven a terme a la Unitat de Vigilància Intensiva (UVI), però la unitat d’Al·lèrgies ha estrenat recentment noves instal·lacions al centre amb un nou hospital de dia, per la qual cosa ara només necessiten recórrer a la UVI en els casos de pacients amb reaccions molt greus. “Això permet descongestionar la UVI, a més d’augmentar la comoditat dels usuaris i ampliar l’espai de treball d’infermeria”, celebra Marquès.

Entre el 25 i el 30% de la població pateix alguna afectació d’aquest tipus

Diverses investigacions d’àmbit català i estatal afirmen que entre el 25 i el 30% de les persones tenen alguna al·lèrgia i alguns estudis auguren que van en augment, explica Marquès. Assenyala que la contaminació ambiental és una de les causes, sobretot la dels fums de motors dièsel. Una altra teoria clàssica indica que l’excés d’higiene i la falta de contacte amb microbis i gèrmens provoca que el sistema immunològic fabriqui més al·lèrgies. “Se sap que els nens petits que han estat en contacte amb bestiar produeixen menys al·lèrgies”, apunta el doctor. Un altre corrent assegura que hi ha altres substàncies ambientals de diferents orígens que deterioren la mucosa de la via respiratòria i del tub digestiu, la qual cosa provocaria l’aparició de “forats” pels quals entren els aliments sense un filtre previ i podrien afavorir les al·lèrgies. Entre algunes d’aquestes substàncies es troben productes químics de neteja que s’inhalen, així com les petites restes de rentaplats que queden als coberts.Així mateix, Marquès assenyala que les al·lèrgies són molt menys freqüents als països menys desenvolupats, però les persones migrants que arriben als estats de més nivell econòmic assoleixen el mateix nivell d’al·lèrgies amb només una generació de diferència. “Per sort, aquests països es van desenvolupant i ja tenen exposicions ambientals similars a les nostres”, afegeix.L’al·lèrgia més comuna és la respiratòria en forma de rinitis, conjuntivitis o asma pel pol·len, freqüent sobretot al maig. “L’asma és greu, però per sort les al·lèrgies més freqüents són les més lleus”, conclou Marquès.