INFÀNCIA PROTECCIÓ
El 2024 han arribat a les terres de Lleida 239 menors estrangers no acompanyats, més del doble que el 2023
La DGAIA tutela actualment 528 joves no acompanyats a les comarques lleidatanes
El repunt coincideix amb l'onada migratòria a les Canàries
Les comarques lleidatanes han registrat un nou augment de l’arribada de menors estrangers no acompanyats des de començament d’any. Segons les dades publicades per la conselleria de Drets Socials, entre el gener i el maig han arribat a la província un total de 239 menors migrants sols, més del doble respecte del mateix període de l’any passat, quan van ser 109.
La immensa majoria tenen setze i disset anys (93,8%), encara que també hi va haver alguns petits de deu i onze. Quant a la procedència, més de la meitat (55%) són de països subsaharians, un 31 per cent del Marroc i un 10,5 per cent d’altres territoris del Magrib.
Aquest repunt de casos coincideix amb l’onada migratòria que està experimentant les illes Canàries, un degoteig constant de pasteres que arriben a l’arxipèlag i que ha activat les alarmes del Govern central davant de la previsió d’un nou estiu amb xifres de rècord (vegeu el desglossament).
Actualment, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) atén un total de 528 joves migrants sols a la província. Quatre de cada deu tenen ja divuit anys o més −la Generalitat ha prorrogat la seua protecció després de la majoria d’edat per contribuir a la seua inserció laboral i social−.
Segons les dades del departament de Drets Socials, els menors i joves migrants sols que es troben a Lleida suposen el 46,5 per cent del total de joves tutelats per la DGAIA. En el conjunt de Catalunya, hi ha tutelats 6.713 adolescents estrangers (uns 2.500 són menors d’edat).
La Generalitat rebutja el sistema nou de repartiment de migrants
El Govern central i el de les Canàries estan treballant conjuntament en una proposta de modificació de la Llei d’Estrangeria, que té com a objectiu gestionar el repartiment de menors migrants no acompanyats entre les comunitats autònomes de manera més equitativa i efectiva.
Aquesta iniciativa sorgeix en resposta a la creixent pressió migratòria que afecta especialment les illes Canàries, Ceuta i Melilla. No obstant, tant la Generalitat com Junts hi han mostrat reiteradament el seu rebuig. El Govern assegura que acull 2.500 menors que van arribar sols i que viuen en centres, una xifra superior a la que maneja el Govern central.
En aquest sentit, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va assegurar recentment que a Catalunya també hi ha una “sobreocupació” i va demanar que es garanteixi un sistema de repartiment que sigui “just i equilibrat”.