Blas Infante de Lleida, de descampat a plaça amb grans escultures metàl·liques
La plaça que porta el nom de Blas Infante, conegut com a “pare de la pàtria andalusa”, que va promoure un estatut d’autonomia per a Andalusia durant la Segona República i va ser afusellat per les tropes franquistes a l’inici de la Guerra Civil, era fins a principis d’aquest segle un descampat utilitzat com a aparcament.
Ubicat a Cappont al costat de la canalització, havia servit anteriorment com a lloc on els circs itinerants muntaven l’envelat quan paraven a Lleida.
Finalment, l’ajuntament va convocar un concurs el 2003 per construir un pàrquing subterrani i urbanitzar una plaça a la superfície. L’aparcament va entrar en servei el 2005, però l’estrena de la plaça es va demorar cinc anys més, per la qual cosa durant aquell temps només hi havia una gran llosa de formigó.
El primer disseny, de diversos pals de 30 metres d’altura, va generar polèmica i va ser rebutjat majoritàriament pels veïns. Els seus autors, els arquitectes Mamen Domingo i Ernest Ferré, van presentar posteriorment una altra proposta amb vuit estructures metàl·liques de menor altura i més vegetació en tot l’espai, que va ser el que finalment es va portar a terme.
El disseny inclou altres elements metàl·lics i uns caragols de fusta, que són un homenatge a l’Aplec del Caragol, que durant els seus primers anys es va celebrar al Xoperal del riu, a prop d’aquesta plaça.