La família d'Enric Sirvent, contra l'amnistia al policia acusat per l'1-O

La família d’Enric Sirvent, l’home que va patir un atac de cor en una càrrega de la Policia Nacional durant el referèndum al col·legi electoral Centre Cívic la Mariola de Lleida, va presentar dimarts un escrit davant de l’Audiència de Lleida oposant-se a l’aplicació de la llei d’Amnistia a l’agent que ha portat a judici per agressió.

En el mateix sentit s’ha expressat Òmnium Cultural, que exerceix l’acusació popular. El tribunal va demanar la setmana passada a les parts que s’hi pronunciessin, com va avançar SEGRE.L’advocada de la família, Anna Llauradó, afirma, entre els diferents arguments per oposar-se a l’aplicació de la mesura a l’acusat, que “l’agressió per part del policia investigat excedeix de l’àmbit d’aplicació de la llei d’amnistia”. A més a més, argumenta que “la força i l’agressió exercida contra Enric Sirvent era innecessària i del tot desproporcionada. No obeïa a cap dels objectius fixats a aquell dia als cossos policials. Per la qual cosa entenem que el supòsit de fet, la conducta de l’agent investigat, sí que supera el llindar mínim de gravetat exigit per l’aplicació de la llei”. Així mateix, considera que l’agent va actuar amb motivacions ideològiques –un agreujant– ja que, segons els documents gràfics aportats en la causa, va utilitzar expressions com “puta Catalunya” i altres de similars en contra dels concentrats.Ambdós acusacions sol·liciten que es condemni el policia a tres anys de presó per un delicte de lesions amb l’agreujant de motivació ideològica i de prevalença del caràcter públic de l’agent. La fiscalia, en canvi, demana l’absolució en un cas en el qual el jutjat d’Instrucció 2 va dictar dos vegades l’arxivament amb el suport de l’Advocacia de l’Estat i del Ministeri Públic però l’Audiència s’hi va oposar.D’altra banda, Pau Juvillà, exdiputat i exregidor de la CUP, que va ser condemnat per haver col·locat llaços grocs a l’ajuntament de Lleida, ha rebutjat ser amnistiat i ha presentat al seu torn una demanda davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans demanant que es condemni l’Estat espanyol. La norma (més informació a la pàgina 18) beneficiarà una seixantena de lleidatans.