La gran transformació amb què la ciutat de Lleida va deixar de viure a l’esquena del riu Segre

E l parc de la canalització va suposar un abans i un després en la imatge de la ciutat. Les obres van ser finançades pel Govern central i el seu objectiu principal era reformar el curs del riu Segre per garantir que en el cas de noves riuades com la registrada el 1982 no es repetiria una inundació com la que va patir llavors Lleida ciutat, ja que té capacitat per assumir un cabal de fins a 3.500 metres cúbics per segon. En la redacció del projecte, hi va haver algunes discrepàncies entre el ministeri i l’ajuntament, que apostava per plantar més arbres en determinades zones.

Ara, gairebé 30 anys després de la inauguració, a part dels que es van plantar ja n’hi ha alguns d’una considerable mida al costat del curs. Abans de l’existència d’aquest parc, la ciutat vivia pràcticament d’esquena al riu, tret de quan se celebrava l’Aplec del Caragol al Xoperal. Amb aquest, va guanyar una zona verda de gairebé 3 quilòmetres de longitud i més de 16.000 m² de gespa, que va donar un nou impuls al barri de Cappont.

Al principi hi havia amb petites passarel·les per permetre el pas d’un marge a un altre, però van ser retirades després de la primera avinguda del riu, al suposar un obstacle per al pas de l’aigua.

D’altra banda, el curs canalitzat genera –sobretot aigües avall de la passarel·la dels Camps Elisis– una gran proliferació de macròfits (plantes aquàtiques).