Lleida surt de la llista dels 10 municipis amb més segregació escolar de Catalunya a primària
La ciutat de Lleida ha millorat en termes de segregació escolar. Malgrat tenir encara una taxa alta (0,38), ha millorat respecte l'informe anterior (0,43), cosa que li permet sortir de la llista dels deu municipis més segregats de Catalunya.
Lideren la taula Molins de Rei, Ripollet, Tarragona, Sant Joan Despí i l'Arboç, com a municipis amb més segregació escolar a primària, segons la darrera actualització del mapa de la segregació que elabora la Fundació Jaume Bofill amb dades del Síndic de Greuges.
En aquests municipis, l'índex de dissimilitud (que calcula el nivell de segregació) del curs 2022-2023 supera la mitjana catalana (0,33) amb xifres per sobre del 0,40. Això vol dir que més del 40% d'alumnes d'origen estranger haurien de canviar de centre perquè tots els del municipi tinguessin la mateixa composició social.
A l'ESO, encapçalen la llista Sant Fruitós de Bages, Sant Feliu de Codines, Esplugues de Llobregat, Piera i Badalona.
Entre els municipis que també tenen altes taxes de segregació hi ha Sant Feliu de Llobregat, Olesa de Montserrat, Sant Boi de Llobregat, Montornès del Vallès i Les Franqueses del Vallès.
Les taxes de segregació a secundària acostumen a ser més baixes per la concentració d'alumnat en menys centres. Tot i això, municipis com Esplugues i Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Olesa de Montserrat o Ripollet tenen unes taxes altes en els dos nivells.
La Bofill ha apuntat que aquestes situacions s'expliquen per realitats diverses i complexes i ha reconegut que l'acció política pot millorar-les. En aquest sentit, ha posat l'exemple de Terrassa, que fa quatre anys era el municipi més segregat de Catalunya i ara no apareix als llocs més alts. També ha destacat la millora a Lleida, que tot i continuar tenint una taxa alta a primària (0,38), ha millorat respecte a l'informe anterior (0,43). Això li ha permès sortir dels 10 municipis més segregats. Entre els que també han millorat ha mencionat Barcelona o Sabadell.
Davant d'aquesta realitat, la fundació ha posat a disposició dels municipis una proposta de moció per tal que els plens aprovin l'activació de mesures locals efectives contra la segregació escolar.
Sense oficina municipal d'escolarització
La Fundació Bofill ha elaborat també un mapa sobre les oficines municipal d'escolarització (OME) i ha criticat que el 36% de les ciutats que compleix els requisits encara no en té. Els municipis sense aquest servei concentren 1.063.899 habitants i entre aquests hi ha algunes de les principals catalanes com Cornellà de Llobregat, Castelldefels, Esplugues, Tortosa, Sant Joan Despí, Pineda de Mar, Olesa de Montserrat, Vila-seca o Vilassar de Mar. La Bofill ha afirmat que disposar d'una OME és bàsic per garantir la col·laboració plena entre el Departament d'Educació i l'ajuntament en els processos d'escolarització.
La Bofill ha recordat que el Departament d'Educació atorga subvencions a municipis de més de 10.000 habitants o quatre o més centres educatius per crear aquestes oficines i cofinançar-ne les despeses. Per això, l'entitat ha demanat no desaprofitar aquesta oportunitat.
El tècnic de polítiques contra la segregació de la Fundació, Julián Claramunt, ha afirmat que aquest mandat ha de ser el de la consolidació de les OME, perquè més de cinc anys des de l'aprovació del Pacte contra la Segregació "avançar passa per redoblar l'aposta municipal". Entre les tasques de l'OME, ha destacat coordinar la informació sobre escolarització, detectar la vulnerabilitat, promociona la planificació estratègica i acompanyar les famílies.
