LLEIDA
Lleida deixa d'estar entre els deu municipis amb més segregació d'alumnes estrangers
Segons l'última actualització del mapa escolar de la Fundació Bofill, que dona a la ciutat una taxa del 0,38 a Primària
Són 11 dècimes menys que fa 5 anys, però segueix per sobre de la mitjana catalana
Un grup d’alumnes jugant l’últim dia del curs escolar en un col·legi de la capital. - ES
La ciutat de Lleida ja no es troba entre els deu municipis catalans amb més segregació escolar d’alumnes d’origen immigrant a Educació Primària després de passar de tenir el curs 2018/2019 una taxa del 0,49, la qual cosa significa que s’hauria de redistribuir al 49% d’aquest alumnat per tenir un repartiment igualitari, al 0,38 el passat curs, com ja va avançar aquest diari al març.
Així ho constata l’última actualització del mapa de la segregació que elabora la Fundació Jaume Bofill amb les dades de la Sindicatura de Greuges, que ha destacat positivament aquesta millora dels índexs de segregació de Lleida i d’altres municipis com Terrassa, que els últims anys estaven entre els municipis amb més segregació i ara no figuren entre els deu primers. Tot amb tot, des de la Fundació assenyalen que les xifres tant a Primària com ean Secundària a Lleida (que ha passat de tenir una taxa del 0,28 al 0,22 en quatre cursos) continuen sent altes malgrat la millora i es troben cinc punts per sobre de la mitjana catalana, que és del 0,33.
Després de Lleida ciutat, els municipis amb més segregació de la província són Tremp i Guissona
Els municipis que lideren la taula a Primària són Molins de Rei (amb una taxa del 0,50); Ripollet (0,48); Tarragona, Sant Joan Despí i l’Arboç (totes amb 0,42); Sant Feliu de Llobregat (0,41); Olesa de Montserrat i Sant Boi de Llobregat (0,40); i Montornès del Vallès i les Franqueses del Vallès (0,39). Respecte a l’Educació Secundària, Sant Fruitós de Bages és el municipi amb més segregació (0,48); seguit de Sant Feliu de Codines (0,39); Esplugues de Llobregat (0,36); Piera, Badalona, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona i Ripollet (0,35); Canovelles, l’Hospitalet de Llobregat i Olesa de Montserrat (0,32). Com a balanç general, la Fundació Bofill destaca en la seua actualització de dades “el gran avenç” que s’ha fet a nivell català per millorar les seues xifres de segregació escolar, la mitjana de les quals se situa en el 0,33, un 20% menys que fa cinc anys, quan es va firmar el Pacte contra la Segregació. Per continuar reduint aquests índexs, l’entitat advoca perquè els ajuntaments promoguin la posada en marxa d’Oficines Municipals d’Escolarització (vegeu el desglossament) i que portin a terme polítiques municipals “pioneres” en educació.Després de Lleida, els municipis lleidatans amb més segregació d’estrangers a Primària són Tremp (0,26), Guissona (0,23), Bellpuig (0,21), les Borges Blanques (0,18), Mollerussa (0,17) i la Seu d’Urgell (0,12).
Recomanen que Alcarràs tingui una Oficina Municipal d’Escolarització
La Fundació Bofill recomana als municipis de més de 10.000 habitants o que tenen més de quatre centres educatius disposar d’una Oficina Municipal d’Escolarització (OME) per lluitar de forma eficient contra la segregació escolar. A la província compten amb aquest equipament els municipis de Lleida, Mollerussa, Balaguer, Tàrrega, Cervera, Solsona, la Seu d’Urgell i Guissona, i en la seua última actualització del mapa escolar recomana que Alcarràs també en disposi d’una al ser un municipi amb menys de 10.000 habitants però que té quatre o més centres educatius. L’entitat també critica que grans ciutats com per exemple Cornellà de Llobregat, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, Tortosa o Sant Joan Despí tampoc no en tinguin una, assegura que el total de municipis sense aquest servei concentren 1.063.899 habitants i va recordar que la Generalitat subvenciona la creació de les OME.
