LLEIDA
La Universitat de Lleida genera uns ingressos de 6,6 milions a empreses de Lleida a l'any
En compra de béns i serveis, un 33% del total de la facturació del 2023
El material informàtic és un dels béns que la UdL adquireix a firmes lleidatanes. - GERARD HOYAS
Empreses de la capital i de 96 localitats lleidatanes més van ingressar l'any passat 6,6 milions gràcies a compres de béns i serveis efectuades per la Universitat de Lleida, segons indica un informe sobre l'impacte econòmic de la UdL al territori. Es tracta d'equipament informàtic, mobiliari, obres i manteniment d'edificis i jardineria.
La Universitat de Lleida (UdL) va generar l’any passat uns ingressos directes de 6,6 milions d’euros a empreses de la capital i les comarques lleidatanes, derivats de la compra de béns i serveis. Així ho indica un informe que analitza l’impacte de l’activitat de la UdL en l’economia de la província. La facturació a proveïdors de Lleida suposa el 33% del total, un 24% és a firmes de la resta de Catalunya (4,7 milions) i un 43%, de la resta de l’Estat (8,7). En total, sumen 20,1 milions. El vicerector de Política Institucional i Planificació Estratègica, Ferran Badia, va argumentar que les compres fora de Catalunya corresponen a grans consums energètics o de telecomunicacions, els proveïdors de les quals tenen seu a Madrid.
Fonts de la UdL van detallar que el gruix de les factures a proveïdors lleidatans són de compres d’equipament informàtic, mobiliari, obres, redacció de projectes, manteniment d’edificis i jardineria. Badia va remarcar que volen contribuir a “maximitzar el desenvolupament del territori” i que la UdL té un efecte motor en l’economia de la província. “Sense la UdL, empreses de Lleida no ingressarien aquests 6,6 milions”, va subratllar.La Universitat adquireix béns i serveis bàsicament en firmes de la capital (5,5 milions del total), però també en 96 localitats més, moltes del Segrià (el 87,75% de la facturació de proveïdors de Lleida, 5,8 milions), però també d’altres comarques. L’Urgell ocupa la segona posició, amb un 5,92% dels proveïdors i una facturació de 391.639 euros.
En la tercera està el Pla d’Urgell, amb el 2,72% i 179.852 euros, i la quarta és la Noguera, amb l’1,46% i 96.245 euros. En menor mesura, va efectuar compres a les Garrigues, Solsonès, Alt Urgell, Val d’Aran, Segarra, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Sobirà i Cerdanya.Per municipis, els que més han facturat per béns i serveis a la UdL, a banda de la capital, són Anglesola (322.690 euros en total), Mollerussa (85.527), Alcoletge (59.398), Torrefarrera (55.857), Tàrrega (49.262), Torregrossa (37.775), Térmens (35.729), Ponts (26.028), Alpicat (22.666), Vielha (21.046) i Sidamon (20.914).També ha analitzat el lloc de residència de la plantilla, ja que consumeixen en el seu entorn, cosa que implica “activitat econòmica que es queda al territori”. El 80% dels docents i investigadors resideixen a Lleida, la majoria a la capital; un 12% a Barcelona; un 3% a Osca; i un 2%, a Tarragona, entre altres llocs. Un 92% del personal d’administració i serveis viu a Lleida.
53 investigadores entre les millors de l’Estat
El rànquing publicat per Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) de les investigadores més destacades de l’Estat espanyol n’inclou 53 de la Universitat de Lleida (UdL). El llistat, a partir dels indicadors dels seus perfils a la base de dades de Google Academic, indica que la més ben situada és Luisa F. Cabeza, catedràtica laboral de l’Escola Politècnica Superior, que ocupa el lloc 25. La segueix Olga Martín Belloso, catedràtica de Tecnologia dels Aliments de l’Escola d’Agrònoms, el 29.
Cabeza ha augmentat de 106 a 111 el seu índex que mesura la productivitat científica i l’impacte dels seus articles. La classificació del CSID assenyala que compta amb 59.894 cites de les seues publicacions, unes 6.000 més que en l’anterior edició. Així mateix, Martín Belloso també ha millorat el seu índex de 103 a 106 i suma 37.418 referències.
Per centres, al llistat apareixen tretze investigadores de la facultat de Medicina; onze a Agrònoms, Forestals i Veterinària; deu a la Politècnica Superior; set a la d’Educació, Psicologia i Treball Social; sis a la de Dret, Economia i Turisme; tres a la de Lletres; dos a la d’Infermeria i Fisioteràpia i un al centre adscrit d’Inefc.Entre les mil primeres també figuren les professores de Medicina Montserrat Rué en el lloc 499 i Loreta Medina en el 552, així com Roxana Savin d’Agrònoms, en el 672. En total, són 29 les investigadores de la UdL que es troben entre les 5.000 millors, segons l’actualització d’aquest rànquing.
