Més de 121.000 lleidatans compten amb una mútua privada de salut

El nombre de persones que tenen contractades entitats d’assegurança sanitària lliure (mútues privades) segueix creixent, un any més, a Lleida i a tot Catalunya. Les últimes dades del departament de Salut, referents al 2022, mostren que a la demarcació hi havia 121.184 persones amb alguna de contractada, el 27,5% de la població. Es tracta de la quantitat més alta, tant en valors absoluts com percentuals, d’almenys els últims deu anys. En efecte, la implantació d’aquestes entitats ha crescut progressivament durant l’última dècada menys el 2020, l’any en què va esclatar la pandèmia. Llavors, a Lleida hi va haver un miler menys de persones assegurades que l’any anterior.

El 90,6% de les assegurances sanitàries dels lleidatans corresponen a entitats mercantils, mentre que el 9,4% són mútues de previsió social: entitats privades sense ànim de lucre que, per tant, han de revertir els seus beneficis econòmics en millores per als seus usuaris. Salut explica que aquest tipus de mútues va tenir un paper molt important fins a mitjans del segle passat, amb la cobertura de treballadors que es dedicaven a oficis mecànics –com ferrers, fusters o sastres– de les anomenades classes menestrals.A tot Catalunya, 2.610.531 persones tenien una assegurança sanitària el 2022, la qual cosa representa un augment del 2,1% respecte al total de la població assegurada el 2021. El total d’ingressos per primes declarades de totes les entitats va ser de 2.159,5 milions. Tanmateix, per calcular el conjunt de persones que tenen una doble cobertura sanitària real s’ha de restar el número de funcionaris (129.088 el 2022), ja que les mútues són la seua manera de rebre l’assistència sanitària universal.El departament explica que Catalunya compta amb una important tradició mutualista, “tant pel seu origen vinculat als gremis professionals com per un tret característic de la població, la seua capacitat de previsió i d’afrontar les necessitats que apareixen com a resultat de l’evolució socioeconòmica”, afirma. Així, Salut considera que “l’estat actual de la sanitat catalana no es pot entendre sense tenir en compte el conjunt d’infraestructures i recursos creats per aquestes entitats que van sorgir a Catalunya a finals del segle XIX, coincidint amb la revolució industrial”. L’augment de les llistes d’espera per a operacions quirúrgiques o visites amb l’especialista també hauria impulsat el seu creixement.