La milla urbana de la ciutat que vertebra Pardinyes i part de Balàfia

El carrer Corregidor Escofet va des de l’escola Riu Segre, a Pardinyes, fins a la plaça Països Catalans, a Balàfia, i és una gran rambla el traçat de la qual ja figurava en el Pla General Municipal aprovat el 1979, quan en aquestes zones dels barris de Pardinyes i Balàfia predominaven els descampats i els camps de cultiu.

Josep Maria Llop, el gran cervell de la política urbanística a Lleida després de la restauració de la democràcia, la definia com “la milla urbana”, perquè la seua longitud és gairebé idèntica a la dels 1,6 quilòmetres de la milla anglesa. En el tram de Pardinyes, l’ajuntament va plantar els arbres de la zona central abans de la urbanització de la rambla, quan la construcció d’habitatges acabava d’iniciar-se. Per això, en els primers anys era un passeig de terra que es convertia en un fangar ple de clots cada vegada que plovia i que acabava a Camí de Corbins, on es trobava el dipòsit municipal de vehicles, al solar dels antics dipòsits de gas. La urbanització, que va comportar que part dels arbres fossin arrancats o danyats, es va iniciar a finals dels 90, i va incloure’n la prolongació a Balàfia, vertebrant així aquests dos barris. Es van instal·lar sengles fonts a la rotonda de Comtes d’Urgell i a la de Països Catalans, aquesta última inutilitzada des de fa anys, així com un rellotge de sol a Rosa Parks.