Perdonen un deute de 241.475 euros a un veí d’Alpicat

El Jutjat Mercantil número 1 de Lleida ha perdonat un deute de 241.475,75 euros a un veí d’Alpicat. La seua situació d’insolvència es va originar arran de la crisi de la construcció que va començar el 2007, ja que la seua empresa es dedicava a la preparació de terrenys, i als impagaments dels seus clients, principalment promotors i constructores i no es van fer efectius els pagarés que hi havia pendents.

El 2005 el veí d’Alpicat i client de Bergadà Asociados va emprendre la seua activitat com a treballador autònom en el sector de la preparació de terrenys amb excavadores. Per a això, va haver de fer una sèrie d’inversions, entre les quals destacava la compravenda de màquines.

Així mateix, l’home recorda que l’any 2007 "estàvem fent l’autovia de Monrepós i la meua empresa estava subcontractada. Em pagaven amb pagarés que es feien efectius cada sis mesos. Els problemes van sorgir quan la persona que els havia de fer efectius, que en aquell temps era un amic meu d’Alcarràs, va deixar de fer-ho i es va quedar tots els diners pels seus problemes amb l’addicció al joc i les drogues, entre d’altres." Per això, "malgrat que tenia molta feina, no vaig poder complir les meues obligacions i a partir de llavors van començar tots els problemes".

Fins i tot va haver d’hipotecar casa seua per pagar totes les persones que li subministraven material. Per aquesta raó, l’any 2010 es va veure obligat a liquidar la societat, arrossegant d’aquesta manera el pagament a diferents entitats financeres i creditors que en el seu moment van proporcionar el capital necessari per començar l’activitat.

Posteriorment, va trobar feina per compte d’altri, però els ingressos mensuals no li van permetre fer front a la totalitat dels seus deutes, sinó més aviat al contrari, ja que les despeses del nucli familiar li van conduir a sol·licitar ajuda financera a través de diferents targetes de crèdit i préstecs personals. Es pot assenyalar que va haver també de fer front a les despeses provocades per l’estat físic i mental de la seua mare, la qual es troba en una residència de persones grans.

A més, "durant una llarga temporada me’n vaig anar a treballar a Romania amb l’objectiu de poder fer front a les despeses familiars. Va ser molt dur perquè vaig passar de facturar uns 100.000 euros mensuals a cobrar tan sols 10 euros al dia, però no me’n quedava altra, ja que la màxima prioritat era que els meus fills i la meua dona poguessin menjar." No obstant, durant 14 anys va patir l'embargament de la seua nòmina, "el que provocava que tiréssim endavant com podíem i sense tenir cap oportunitat que se’ns obrissin les portes a un futur millor".

"La trucada de Bergadà Asociados donant-me la notícia que m’aplicaven la Llei de la Segona Oportunitat va suposar una alegria i un respir molt gran, tant per a mi com per a la meua dona, ja que ara ho veiem tot de manera diferent".