Lleida lidera la llista de ciutats espanyoles amb menys banys públics: no en té ni un

Lleida, Cadis i l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) són algunes de les ciutats espanyoles que no tenen ni un bany públic, mentre Zamora disposa d’un per cada 4.556, Salamanca un per cada 5.536 i Bilbao un bany per cada 5.768.

Així es desprèn de l’informe elaborat per la Federació de Consumidors i Usuaris CECU que posa en evidència no només la insuficiència de banys, sinó també de fonts públiques en la majoria de les ciutats espanyoles, especialment "preocupant en l’època estival".

L’organització ha contactat amb 83 municipis, entre els quals s’inclouen totes les capitals de província i altres amb gran nombre de població, permanent o en els mesos d’estiu, per conèixer el nombre de banys i fonts públics dels quals disposaven, assenyalant, en el seu cas, si tenien cost.

Només 35 ajuntaments (el 42,17%) van respondre a la petició, malgrat estar obligats per llei i que aquestes dades són senzilles d’obtenir. Entre els que van respondre, l’organització ha destacat positivament a Zamora, Salamanca i Bilbao. A la cua se situen Lleida, l’Hospitalet de Llobregat i Cadis que, amb una població de més de 100.000 habitants, van declarar no disposar de cap bany públic.

Tampoc no presten un bon servei Sevilla, amb només 8 banys a tota la ciutat (el que es tradueix en una ratio d’un bany per a cada 85.503 habitants); Terrassa, amb 1 per a cada 56.319; i Palma, amb 1 per a cada 47.038.

"Fem una especial crida als municipis que multipliquen la seua població a l’estiu perquè habilitin banys, encara que sigui de caràcter temporal, per donar servei a la població que habita els seus territoris en aquests mesos", ha explicat Miguel Crespo, advocat de CECU.

"El fet que aquests banys s’instal·lin de forma temporal per cobrir aquesta necessitat ha de ser compatible que compleixin els requisits mínims d’intimitat, usabilitat i higiene", ha comentat l’organització de consum.

FONTS PÚBLIQUES

Respecte a les fonts públiques, Osca disposa d’una font per a cada 365 habitants, Guadalajara d’1 per cada 378 i Conca d’1 per cada 396. Davant aquests, Girona compta amb 1 per cada 4.012 habitants, Palma amb 1 per cada 3.112 i Múrcia amb 1 per a cada 3.026.

"Si bé exigim l’accés universal i gratuït a l’aigua potable en els espais públics durant tot l’any, en les èpoques estiuenques amb altes temperatures i en ciutats d’urbanisme hostil amb cada vegada més ciment i menys elements vegetals, la presència d’aquestes es fa més imprescindible, sobretot per a la hidratació de persones grans, treballadors a l’aire lliure, gent sense llar i nens, que poden patir cops de calor o altres afeccions," ha afegit Crespo.

Segons l’opinió de la CECU, l’estudi evidencia que molts ajuntaments "no es prenen seriosament les implicacions per a la salut pública i la protecció del medi ambient que té la falta de fonts i banys públics". A més, "les dades posen de manifest un tractament diferent dels ciutadans segons la part de l’estat en la qual resideixin, el que infringeix l’article 139.1 de la Constitució, que estableix la igualtat en totes les parts del territori nacional."

També han posat el focus en la disparitat de criteris dels ajuntaments per qualificar què es considera bany o font públiques i què no. Alguns van incloure en aquestes xifres els banys en edificis municipals o les fonts ornamentals, malgrat que no és això el que se sol·licitava.

Cecu ha recordat que "aquesta insuficiència de banys i fonts públiques atenta contra els drets humans a l’aigua i al sanejament, reconeguts per l’ONU, afecta especialment població amb malalties intestinals cròniques i té un important impacte de gènere i socioeconòmic".

"És urgent aprovar una normativa estatal bàsica que unifiqui els criteris i marqui uns mínims obligatoris per a cada ajuntament, amb uns requisits d’intimitat, usabilitat i higiene que garanteixin el compliment d’aquests drets i la prestació d’un servei públic de qualitat", argumenta l’entitat.