Francisco García Pascual, secretari general d’universitats: «Cal acabar amb l'alta precarietat del professorat»

No és habitual que lleidatans ocupin alts càrrecs a l’administració central ni que tinguin un gran protagonisme en la política catalana. A què ho atribueix?

Històricament sí que hi ha hagut lleidatans en càrrecs importants. Per exemple, l’actual alcalde de Lleida va ser director general de Turespaña. 

Hi ha un fet que de vegades limita les possibilitats de persones de fora de Barcelona i Madrid amb capacitat i trajectòria política, al no tenir-se en compte el que suposa treballar lluny del lloc on resideixes.

Ser secretari general d’Universitats és la culminació de la seua carrera política després d’haver ocupat càrrecs a la Paeria, la Generalitat i l’Estat?

Tinc el mandat de la ministra de fer política universitària, que entenc com a capacitat de transformació de la realitat universitària, no només ni principalment la gestió del dia a dia. És un gran desafiament.

Per a aquesta transformació, no es necessitaria un millor finançament?

L’article 55 de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) fixa que cal fer passos perquè el 2030 el finançament públic de les universitats públiques sigui l’1% del PIB. Cal posar en marxa una comissió amb participació de les comunitats autònomes, universitats, sindicats i estudiants per consensuar les mesures per arribar a aquest nivell.

En quin estem ara?

En el 0,57%.

I veu viable arribar a l’1% l’any 2030?

Necessitem invertir més en educació i educació superior i els governs, aquí no hi ha color polític, s’estan esforçant per fer-ho. Portem uns anys en què el finançament de les universitats públiques creix. Des de l’Estat es fa un gran esforç. En les convocatòries per a investigació, de les quals les universitats públiques capten el 95%, aquest any hi haurà un rècord d’inversió. I també les comunitats autònomes estan fent un esforç, i hem de reforçar-ho.

L’Estat aportarà finançament addicional per a la LOSU, que obliga a contractar més professors?

El finançament universitari està transferit al 100% a les comunitats. Excepcionalment, el Govern d’Espanya ha posat a sobre de la taula un pla d’incorporació de talent docent i investigador per acompanyar les comunitats i les universitats en les mesures per reduir la temporalitat i precarietat del professorat, per rejovenir-lo i disposar d’una carrera docent de qualitat. Sense tenir competències, posa 151 milions d’euros durant sis anys, per la qual cosa són més de 900 milions, per a 3.400 places de professorat lector, la figura fixada per a l’entrada digna en el sistema, que als 6 anys s’estabilitza mitjançant concurs. Aquestes 3.400 places, xifra inèdita en la història de la democràcia, les sufraga el Govern central. Al seu torn, les comunitats haurien de posar 2.200 places més per cobrir les necessitats estimades, que són unes 5.600 en total. Això no ha passat mai.

Però les comunitats poden reclamar que per aquest motiu és necessari que es millori el seu finançament.

Cal acabar amb la precarietat de grups del professorat, no podem tenir universitats públiques amb un 49% de professorat temporal, nivell molt per sobre del sector hoteler. La LOSU força a resoldre aquesta situació i l’Estat acompanya les comunitats per fer-ho.

El traspàs de la gestió de les beques a la Generalitat continua pendent. El faran efectiu?

Hi ha una comissió que treballa a definir com es fa. Són qüestions tècniques, no és un problema polític. Crec que està bastant avançat.

És partidari d’una selectivitat única per a tot Espanya?

Aquestes proves tenen una estructura i criteris mínims de correcció comuns per a tot l’Estat. Però cal tenir en compte peculiaritats com la llengua pròpia o la història. Ja hi ha una estructura homogènia amb flexibilitat per adaptar-se a realitats territorials. De vegades hi ha una retòrica que no concorda amb la realitat.

Són necessàries més places de Medicina i Infermeria davant de la falta de professionals sanitaris?

Les universitats públiques i privades ofereixen unes 6.700 places de Medicina i 10.000 d’Infermeria. Ara hi ha una mesura especial en Medicina per la qual el ministeri de Sanitat i el de Ciència financen que les facultats que així ho considerin puguin tenir fins un 15% més de places que les aprovades, però sempre garantint el màxim rigor formatiu.

Té una llarga trajectòria com a professor de la UdL, de la qual ha estat vicerector, i ha treballat en una universitat privada. Com valora el nivell de la UdL?

Primer cal dir que des de l’inici de la democràcia els successius governs van apostar perquè totes les universitats havien de ser raonablement bones, quan en altres països hi ha un grup de bones i altres que no ho són tant. La UdL té uns nivells de docència i investigació molt bons en relació amb el seu volum i entre el 2016 i aquest curs ha passat de 9.200 a 11.400 alumnes. A més, graus com Medicina, Infermeria, Veterinària i d’altres tenen una nota de tall molt elevada en comparació amb universitats significatives en el nostre sistema. Els que tenim una visió panoràmica del sistema universitari català i espanyol sabem que és una bona universitat.