Un policia acusat d'agressió l'1-O, primer amnistiat a Lleida

L’Audiència de Lleida ha aplicat la llei d’amnistia a l’agent de la Policia Nacional acusat d’agredir Enric Sirvent –que va patir una aturada cardiorespiratòria– durant el referèndum de l’1-O al Centre Cívic de la Mariola. Es tracta de la primera interlocutòria del tribunal lleidatà sobre l’amnistia i determina que el delicte de lesions de què estava acusat el policia té encaix legal en la llei, que inclou accions “realitzades en el curs d’actuacions policials dirigides a dificultar o impedir els actes determinants de responsabilitat penal o administrativa”, per la qual cosa ordena l’arxivament de la causa. La resolució no és ferma i es pot interposar recurs de súplica en un termini de tres dies. En aquest sentit, Anna Llauradó, advocada de la família i que exerceix l’acusació particular, va assegurar ahir que han d’analitzar si interposen recurs. Òmnium Cultural exerceix l’acusació popular.

Ambdós acusacions sol·licitaven que es condemnés el policia a tres anys de presó per un delicte de lesions amb l’agreujant de motivació ideològica i de prevalença del caràcter públic de l’agent. A finals de juny, l’Audiència va traslladar a les parts que es pronunciessin. Les acusacions es van oposar a l’aplicació de la llei, el Ministeri Fiscal va demanar el sobreseïment lliure de les actuacions i l’Advocacia de l’Estat –en representació de la Policia Nacional i el ministeri de l’Interior– no es va pronunciar sobre el tema. Les acusacions consideren que l’agent era autor d’un delicte de lesions i que va actuar amb motivacions ideològiques –un agreujant– ja que, segons els documents gràfics aportats en la causa, va utilitzar expressions com “Puta Catalunya” i altres de similars en contra dels concentrats. Així, en el seu escrit d’al·legacions, recordaven que “l’agent va clavar una puntada de peu als genitals de la víctima, la qual cosa li va provocar una aturada cardiorespiratòria amb diagnòstic de mort sobtada”. En aquest sentit, l’Audiència afirma que la conducta de l’agent no pot ser qualificada de “tortura o tracte degradant” i tampoc no aprecia les motivacions descrites a l’article 2d de la llei, que fan referència a la impossibilitat d’amnistiar les accions amb motius racistes o creences de la víctima, entre altres.