Última fase per ampliar el col·legi Camps Elisis a l'edifici històric

L’edifici històric del col·legi Camps Elisis està cobert de bastides des de principis d’aquesta setmana, quan va començar l’última fase de l’ampliació de l’escola a l’immoble noucentista inaugurat el 1920. Després d’integrar-lo a la resta del centre, obrir un nou accés amb una rampa, fer nous banys, tirar envans per habilitar tres noves aules, reforçar el terra i tancar el porxo davanter en anteriors etapes d’unes obres que van començar el 2021, els treballs se centren ara a reparar les teules de la coberta, ja que algunes no estan ben subjectes.

Finalment, durant el curs que ve es condicionarà una nova aula polivalent a la primera planta, donant així per acabada l’ampliació a l’edifici declarat com a Bé Cultural d’Interès Local que va acollir el Centre de Formació d’Adults Segrià fins a l’any 2020.

“L’esperit de la reforma és recuperar la idea inicial, amb dos grans aules per planta d’entre 50 i 60 metres quadrats”, afirma el director del col·legi, Jordi Porta, que explica que ampliar-lo és necessari per acollir la creixent quantitat d’alumnes que rep. “Érem una escola d’una línia, però el curs vinent ja tindrem dos grups en tots els cursos des d’I3 i fins a tercer de Primària”, afirma. Porta assenyala que en una de les noves aules, on es preveu un taller de tecnologia, el curs que ve hi haurà d’anar un grup-classe a causa de la falta d’espai.“L’edifici històric ha parat el cop” de la manca d’aules, “però no n’hi ha prou”, adverteix Porta. El director mostra la seua inquietud per la viabilitat del projecte de construir un nou edifici compartit entre el col·legi i l’escola bressol de Cappont al solar alliberat a finals del 2020 per la Paeria amb la demolició de l’antiga piscina coberta municipal. El pla està “aturat” a causa de la decisió de la Conferència Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) de no revisar a la baixa el risc d’inundabilitat del barri. Porta afirma que està en contacte amb el departament d’Educació per intentar aclarir si les obres es podran portar a terme. “Suposo que tot s’arreglaria construint el mur [de contenció a les comportes de la partida de Grenyana]”, conclou el director.