GUIA
Nova Balàfia: una expansió que va unir els tres “barris nord” de Lleida planificada l'any 1979
La plaça de les Magnòlies, als inicis de la seva adequació, quan quedava molt per poder entreveure l'actual zona arbrada que és ara.
A la dècada dels 80, tot l’espai situat entre Pardinyes, el Secà de Sant Pere i el carrer Penedès al barri de Balàfia no estava urbanitzat i només hi havia camps i descampats. L’enyorat professor de Geografia Urbana de l’Estudi General de Lleida, Joan Vilagrassa, solia fer amb els alumnes un recorregut per tota la ciutat que incloïa aquesta zona, i els explicava que el PGM del 1979 preveia la unió dels tres “barris nord” amb la urbanització. Llavors semblava una quimera, però a mitjans dels 90 es va convertir en una realitat amb la prolongació de Baró de Maials i la rambla de Pardinyes com a eixos principals. L’entorn es va edificar ràpidament i es va transformar en la nova Balàfia.
Obres d'urbanització de la nova Balàfia, un sector que aviat va completar l'edificació de tots els habitatges i els equipaments previstos.
Una de les particularitats és que és l’àrea de la ciutat que concentra més residències d’ancians, amb dos de públiques i dos més de privades separades per només una desena de metres. Es va habilitar el nou camp de futbol, es va construir l’escola pública Països Catalans, el col·legi Mirasan va guanyar un segon immoble i es van urbanitzar les places de les Magnòlies i Maria Aurèlia Capmany, que van passar a ser dos dels centres neuràlgics del barri, que també va estrenar un gran centre cívic al costat de la segona. L’altre eix principal de tot el sector és l’avinguda de Balàfia, que, al cap d’uns anys, es va convertir en un accés a Ciutat Jardí quan va entrar en servei l’avinguda de Pinyana.
