L’objectiu: la recuperació després d’un any de sequera i preus injustos

Els agricultors no només es mereixen, sinó que necessiten una bona campanya. Fa dos anys, la producció es va enfonsar per unes gelades devastadores i només qui va aconseguir salvar les seues finques del fred van aconseguir fer el mateix amb els seus balanços. El 2023, el problema va arribar per la falta d’aigua, amb l’històric tancament del canal d’Urgell. De moltes finques van sortir fruites de calibres curts i poc apreciats pel mercat. De nou la qualitat es va traduir en situacions diametralment oposades per als agricultors. Amb tot, l’informe oficial de la Generalitat de “preus percebuts pel pagès” reflecteix que el 2023 els productors de fruita de pinyol van rebre fins a una quarta part menys que el 2022 per la seua producció. En el cas de la nectarina, reflecteix preus de 65,64 cèntims d’euro per quilo, davant els 87,25 d’un any abans (-24,7%). 

En el que Acció Climàtica qualifica com préssec per a consum en fresc, la caiguda és d’un 23,65%, fins als 64,85 cèntims. L’última és de “préssec” a seques, amb una evolució similar a la dels dos casos anteriors: caiguda del 24,12% i un preu de 65,17 cèntims. En tots els casos, segons el departament, es tracta d’operacions a granel sobre magatzem comprador i, a més, són les xifres més baixes comptabilitzades pels serveis tècnics de la conselleria des de l’any 2019.

Pocs sectors són capaços d’aguantar que els seus preus unitaris s’esfondrin d’un any per l’altre prop d’un 25%, però menys si es té en compte que els costos de treure’ls al mercat no deixen de pujar.

Costos a l’alça

Fa tot just unes setmanes, el departament d’Acció Climàtica no ha presentat un informe elaborat conjuntament amb el Centre d’Investigació en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (Creda) de l’IRTA i la UPC. Calculava que aconseguir un quilo de fruita de pinyol necessita almenys 44 cèntims, un 7,57% més que el 2023. I tot això sense tenir en compte la mà d’obra familiar, perquè llavors estaríem parlant de 52,4 cèntims. Però confeccionar-la a les centrals necessita d’uns altres 48,8 cèntims. Amb això, un quilo de fruita que no tingui garantits 1,08 euros per quilo, com a mínim, és parlar de pèrdues per al sector en una cadena cada vegada més sensible a l’evolució de les cotitzacions perquè treballa al cèntim. Uns pocs cèntims amunt o avall poden representar una campanya digna o la ruïna.

Baules desequilibrades

I estem parlant d’una cadena alimentària que, com es repeteix a tots els sectors, és molt desigual i té les seues baules més febles en l’agricultor. Al contrari, les més fortes se centren en la gran distribució. La diferència és el seu poder de negociació: mentre que la producció i comercialització de base es troba encara massa atomitzada, la distribució es concentra cada vegada en menys mans, amb la capacitat de forçar condicions i preus.