ZONES VERDES ESTADÍSTICA
Els carrers de Lleida tenen 31.931 arbres i dos de cada deu són a la Bordeta
La Bordeta és el barri de Lleida que més arbres té, amb prop del doble que els que hi ha a Cappont i gairebé els mateixos que Pardinyes, Balàfia i el Secà junts. Així ho recull el plec de condicions del nou contracte de jardineria, que en comptabilitza 31.931 als carrers de la ciutat i dicta nous estàndards de qualitat per mantenir les zones verdes.
Imatge del carrer Campament, a la Bordeta, un dels barris amb més arbres de la capital. - PAU PASCUAL
Els 1.213 carrers de Lleida ciutat tenen 918 jardineres, 232.741,58 metres quadrats de gespa, 61.987 d’arbustos i 31.931 arbres, dels quals gairebé un 20% es concentren al barri de la Bordeta. Així ho recull el plec de condicions del nou contracte del servei de jardineria, que el ple de l’ajuntament va acordar treure a licitació en el ple de divendres. Tindrà un pressupost de més de 14 milions d’euros, una durada de dos anys, prorrogable dos més, i entrarà en vigor a partir de l’1 d’abril.
El document ha recopilat tots aquests elements dividint-los en dos lots i nou sectors. Alguns són barris sencers, com Cappont, la Bordeta o Mangraners, mentre que altres n’agrupen diversos, com el de Lleida Centre, que inclou Centre Històric, Universitat, Pius XII, Sant Ignasi, Escorxador, Zona Alta, Camp d’Esports i Mariola.
D’aquests nou sectors, el de Lleida Centre (que agrupa diversos barris) és el que més arbres té amb un total de 9.273. El segueix la zona que inclou Pardinyes, Balàfia i el Secà de Sant Pere, amb 6.332, i tot seguit la Bordeta amb 6.099.
Molt per sota hi ha Cappont amb 3.360, gairebé la meitat dels que té la Bordeta, seguit de la zona dels polígons industrials (3.196), Mangraners (1.770) i Vila-Montcada (1.176).
Finalment hi ha els sectors de Gardeny i Llívia, amb 447 i 278 arbres respectivament. Paral·lelament, el centre és el que més metres quadrats d’arbustos té (19.942) juntament amb Pardinyes, Balàfia i Secà (13.779) i Cappont (7.948). D’altra banda, el centre i els polígons són els que més gespa tenen amb 67.9178 i 64.756 metres quadrats respectivament, seguit del sector que conformen els barris de Pardinyes, Balàfia i Secà amb 34.049.Val a recordar que el contracte de jardineria engloba la major part de les zones verdes de la ciutat, excepte les del Turó de la Seu Vella, el cementiri i la canalització, entre altres espais, que són gestionats a través de contractes amb empreses socials i el centre especial de treball que té la Paeria.
El plec de condicions del nou contracte també detalla els estàndards de qualitat mínims que haurà de tenir el manteniment de la jardineria de la ciutat. D’aquesta manera, es considerarà com a inacceptable si més del 10% dels arbres d’una zona en anàlisi tinguin branques seques, mortes, en mal estat, tinguin restes de poda per recollir o escombraries. També es considerarà un mal treball si més d’un 10% tenen problemes de plagues o de qualsevol altre patogen, així com que més del 10% dels escocells es trobin amb males herbes o presentin danys.
Per als arbustos es considerarà un treball acceptable si menys del 10% dels elements d’una zona en estudi tinguin males herbes o tenen objectes estranys o restes de poda. Així mateix, es considerarà inacceptable que més del 5% dels arbustos d’una zona estiguin morts. Pel que fa a les jardineres, un dels elements de la via pública que més vandalisme pateixen, el 95% de les seues fulles han de presentar un bon estat per considerar-se un correcte manteniment, i tampoc no hauran d’estar brutes ni tenir pintades que afectin més del 20% del recipient.
Quant als parcs canins, del manteniment dels quals s’encarregarà l’empresa que es porti el nou contracte de jardineria, aquest detalla que no hauran de tenir solcs i el 90% de la superfície haurà d’estar lliure d’escombraries, fulles i excrements dels animals.
