L’aigua assegurada per al regadiu fa augmentar les segones collites de blat de moro a Ponent

Al llarg de la campanya d'aquest any 2024 els cultius de les comarques de Ponent han tingut suficients reserves d'aigua per garantir el reg. Gràcies a les pluges i el desgel durant els mesos de primavera es van omplir els embassaments de les comarques lleidatanes, abastint els canals de Catalunya i l'Aragó, l'Urgell i el Segarra-Garrigues. A diferència de l'any passat, no es va poder sembrar cultius com el blat de moro per falta d'aigua. Enguany s'ha recuperat de forma progressiva i s'ha pogut observar en les segones collites, quan es planta després de segar el cereal d'hivern, que han estat afavorides.

Durant el 2023 els canals de l'Urgell i el Segarra-Garrigues es van veure severament afectats, provocant una caiguda de quasi el 50% de la producció de panís. Per això, es va optar per no cultivar espècies que requereixen un elevat consum d'aigua per així poder reservar-la per als arbres fruites. En el seu lloc, molts agricultors es van decantar per cultius com el gira-sol o el sogo o inclús, deixar els camps erms.

Tot i que la situació hagi canviat aquest any, el nombre d'hectàrees destinades al cultiu de panís no s'ha recuperat. Segons dades del Departament d'Acció Climàtica del mes de juny, a la demarcació de Lleida s'han plantat 13.500 hectàrees de panís, una gran diferència davant les 35.000 de fa dos anys.

Santi Caudevilla, el responsable del sector d'herbacis d'Unió de Pagesos (UP), assegura que en tres mesos s'ha passat de no tenir pràcticament "opció de sembra" de panís a tenir una sembra "mai vista" de segona collita d'aquest cultiu. El motiu principal de l'augment de les segones collites és perquè els pagesos no han sabut fins a gairebé al mes de juny que tindrien l'aigua assegurada per poder regar durant tota la campanya. En conseqüència, en el moment de sembrar el panís a la primavera un 90% de la superfície regable estava ocupada per plantacions de cereal d'hivern.