L'escriptora Montse Sanjuan: «En aquestes piscines vam aprendre a nadar»

“El meu pare tenia una acadèmia i durant les vacances ens portava als meus germans a mi i a la meua mare a les Basses abans d’anar a treballar. De vegades hi anàvem amb autobús, que agafàvem davant de Sanitat. La mare s’emportava el menjar i hi passàvem el dia. De vegades venia el pare a dinar o ens recollia a l’acabar de treballar. Allà vam aprendre a nadar. Recordo que el meu germà va aprendre a bussejar a la piscina infantil. La del pont era la que més ens agradava i a la de dones de vegades anava amb una tia soltera. Era als seixanta, però amb els anys va canviar i es va obrir a tothom. A aquella a la qual dèiem olímpica, que era molt profunda, només hi anava acompanyada del pare, que ens vigilava quan ens tiràvem del trampolí. Recordo les casetes en les quals et canviaves, trucaves a una finestreta i una dona sortia, li donaves la roba i et donava una xapa, que havies de guardar per recollir-la després. Estaven pleníssimes, i per això nosaltres no hi anàvem els dissabtes ni els diumenges. Aquells dies anàvem en un Seat 600 a la platja, però el pare sempre volia anar primer uns dies a lesBasses per agafar color, perquè deia que aquí el sol era menys fort que a la platja i abans ningú es posava crema solar. Sempre les he enyorat. Era un espai molt maco i van quedar abandonades durant molts anys.” L’escriptora apunta que en un fragment del seu llibre La sergent Anna Grimm la protagonista investiga assassinats en sèrie a Lleida i, mentre circula amb cotxe per la carretera al costat de les Basses, rememora els seus records d’infància en aquest parc emblemàtic.