La quarta part dels habitants de la província de Lleida ha nascut a l'estranger

Un de cada quatre habitants de la comarques de Lleida ha nascut en altres estats, segons indiquen les dades de l'Institut Nacional d'Estadística. La creixent incorporació de ciutadans procedents d'altres països ha agafat els últims anys un intens impuls que està tenint efectes en àmbits com la composició de les llars.

La quarta part de les persones que resideixen a la demarcació de Lleida ha nascut en altres estats, segons indiquen les dades de l’Enquesta Contínua de Població de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Aquest treball, tancat amb registres de l’1 de juliol d’aquest any, situa en 106.348 el nombre d’habitants de les comarques de Lleida que han nascut en altres països, la qual cosa representa un 23,45% del total, que són 452.296.L’enquesta de l’INE ofereix una dada que resulta especialment il·lustrativa del ritme al qual s’està produint aquesta incorporació de veïns forans, ja que la xifra del juliol suposa un increment de 6.020, és a dir, del 6%, tan sols en els quinze mesos transcorreguts des de l’abril de l’any passat.El creixement del col·lectiu estranger ha estat constant els últims anys, fins al punt que la seua magnitud s’ha multiplicat per sis en poc més de dos dècades, des dels 17.111 membres del 2002, quan el seu pes demogràfic no arribava al 5% del conjunt.

D’altra banda, hi ha dades del mateix INE que apunten que aquesta magnitud és més gran en realitat i que supera la quarta part de la població: si als 92.737 habitants de nacionalitat estrangera de l’Enquesta Contínua se sumen els 19.277 estrangers nacionalitzats que comptabilitzaven les Xifres de Població l’1 de gener del 2022 i els 5.776 que van obtenir la nacionalitat el 2022 i 2023, la xifra s’eleva a 117.790 i el seu pes percentual, al 26,04%.La diferència entre unes dades i d’altres respon als lleidatans de primera generació, els nascuts a Lleida de pares estrangers, dels quals ja adquireixen la nacionalitat, més de mil cada any. Una altra cosa és que la percepció sobre l’origen de la població estrangera que solen manifestar els autòctons acabi de casar amb la realitat que es dona als pobles i ciutats de la demarcació.El col·lectiu de més presència és el d’origen africà amb gairebé un 36% del total, encara que amb menys de mig punt d’avantatge sobre la suma dels europeus comunitaris (27,3%) i extracomunitaris (8,3%). Llatinoamèrica aporta un 24%.

Gairebé una de cada dotze parelles lleidatanes amb fills ja és mestissa

El mestissatge avança a Lleida, on conviuen gairebé 9.000 parelles formades per un membre de nacionalitat espanyola i un altre d’origen estranger, segons indiquen l’Enquesta de Característiques Essencials de la Població.

Les dades són de mitjans del 2001, les últimes disponibles, la qual cosa apunta que l’extensió d’aquest fenomen podria ser bastant més àmplia en l’actualitat.Segons aquest estudi, una mica més d’una de cada dotze parelles amb fills (8,7%) tenia caràcter mixt. Més de la meitat de les 8.689 unions que integren aquest col·lectiu, 4.140, convivien a les seues llars amb fills, la gran majoria dels casos (3.903) menors de 25 anys.Tres de cada quatre parelles amb fills (75.723 de 99.584) estaven formades per dos membres de nacionalitat espanyola, un volum que quintuplica el de les 15.172, els dos integrants de les quals mantenen la d’origen.Resulten cridaners els diferents percentatges de parelles amb fills a casa d’aquests grups: el 47% de les mixtes, el 55% de les espanyoles i el 80% de les foranes.

El grup de les parelles espanyoles seria en realitat una mica menor si es tingués en compte l’origen geogràfic, i no només la nacionalitat, dels integrants. Els nous lleidatans van superar l’any passat per primera vegada els 3.000 processos d’adquisició de nacionalitat, que van tenir com a beneficiaris 1.557 homes i 1.503 dones.Aquests procediments han experimentat un notable increment a Lleida els últims anys, amb un total de 9.747 adquisicions de nacionalitat espanyola l’últim lustre.

Aquests gairebé 10.000 estrangers que han obtingut la nacionalitat els últims cinc anys suposen un volum de població similar, fins i tot lleugerament superior en alguns casos, al de municipis com Alcarràs, Cervera o Solsona.