LLEIDA
La UdL constata que incloure jocs de taula a classe ajuda a millorar en càlcul i llengua
Un 19,9%, davant d'un 15% dels alumnes que no juguen, segons un estudi del grup NeuroPGA
Incrementa també un 12% el control de la conducta i un 47,5% l'adaptació a noves tasques
Nens practicant amb diferents jocs per a l’estudi. - NEUROPGA
La Universitat de Lleida (UdL) ha conclòs que els alumnes que a classe juguen a jocs de taula milloren més les capacitats cognitives i competències matemàtiques i lingüístiques que els que fan tasques educatives convencionals. Així ho ha constatat el grup d’investigació Neuropsicologia, Gens i Ambient (NeuroPGA), liderat per Jorge Moya. La investigació, batejada com Connectar Jugant, va començar com una tesi del programa de doctorat industrial de Nuria Vita-Borrell, contractada per l’editorial Mercurio per determinar la incidència dels seus jocs en el desenvolupament cognitiu i educatiu dels nens.
Després, el grup va fer investigacions empíriques. Moya explica que a la primera, amb 800 alumnes en risc d’exclusió de quatre centres d’alta complexitat d’Almeria, van concloure que jugar a l’aula redueix un 12% les disfuncions executives, és a dir, augmenta en aquest percentatge la capacitat de controlar la conducta i les emocions. I també van constatar que jugar per plaer o per competició també fa variar resultats, millors en els primers. El següent estudi es va fer amb 600 col·legis de Lleida (Sudanell i ZER Ponent), Mollerussa i Madrid. Els 300 que van utilitzar jocs en dotze sessions van millorar un 47,59% la velocitat a l’hora de fer tasques de flexibilitat cognitiva (adaptar la seua conducta a una nova tasca) i els que no van jugar, un 9,75%.
També van comprovar que jugar incrementa la capacitat d’emmagatzemar informació en la memòria de treball, necessària per a càlculs matemàtics amb diferents operacions. Van demostrar que jugar la millora un 14,80%, davant del 6,37% dels que no van jugar. a l’aplicar-ho a competències educatives matemàtiques (càlcul mental) i lingüístiques (escollir la paraula idònia per completar una frase), els que van jugar a classe van millorar un 19,97% després de les sessions i els que no, un 15,79%. Moya destaca que les metodologies sense jocs “també provoquen millores significatives, però menors”.
