Un excomissari de la Policia Nacional a Lleida mata la seua parella i l'exdona a Barcelona

Un excomissari de la Policia Nacional que va ser durant quatre anys destinat a Lleida va assassinar ahir suposadament la seua exparella al seu pis de Rubí i després la seua actual companya sentimental al seu habitatge de Castellbisbal, on finalment es va suïcidar. Juan Fortuny de Pedro va ser el cap de la Policia Nacional a Lleida entre el 2012 i el 2016, abans de ser cessat del càrrec (vegeu el desglossament). La principal hipòtesi dels Mossos d’Esquadra és que el policia, jubilat l’any passat, va assassinar amb una arma de foc la seua exdona, d’uns 60 anys, a Rubí, i la seua actual parella, d’una edat similar, a Castellbisbal, i posteriorment es va suïcidar amb la mateix arma. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Región Policial Metropolitana Nord de Barcelona de la Policia catalana es va fer càrrec de les indagacions per aclarir les circumstàncies del doble crim masclista.

El primer avís va ser rebut al matí pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), amb l’alerta que hi havia una dona ferida en un pis del carrer de la Música de Rubí. Quan els efectius mèdics van arribar al lloc, van trobar al domicili la dona ferida de gravetat i no van poder fer res per evitar-ne la mort. Paral·lelament, la Policia Local de Castellbisbal va rebre l’avís d’un familiar per acudir a un pis al carrer de Bellesguard d’aquesta localitat, on van trobar una dona i el comissari morts. El titular del Jutjat d’Instrucció número 6 de Rubí, en funcions de guàrdia, va dirigir la comitiva judicial per procedir a l’aixecament dels tres cadàvers a Rubí i Castellbisbal, dos poblacions de la comarca del Vallès Occidental i situades a vint minuts de distància amb cotxe. La dona de Rubí era funcionària de l’ajuntament i tenia dos filles. Segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, cap de les dos dones assassinades no apareixia al sistema com a víctima prèvia de violència masclista.Juan Fortuny, nascut al Papiol, va ingressar a la Policia Nacional l’any 1979 i la seua primera destinació va ser la Prefectura Superior de Policia de Catalunya. Entre el 2001 i el 2003 va ser el responsable del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), mentre que el 2006 va ascendir a comissari i va ser destinat de nou a la prefectura. Així mateix, havia estat el cap regional d’Operacions de la Policia Nacional a Catalunya i, després de 44 anys al cos, es va jubilar com a comissari principal el gener del 2023. Aquell dia, els seus companys li van fer un homenatge de comiat a la sortida per l’escalinata de l’edifici de Prefectura de la Policia Nacional, a la Via Laietana de Barcelona, com s’aprecia en un vídeo que el cos va difondre, penjat al nostre web.

Cessat per ‘desavinences’ amb la Subdelegació

Juan Fortuny de Pedro va ser el cap de la Policia Nacional a Lleida entre el 2012 i el 2016, any en què va ser destituït després d’unes desavinences amb la subdelegada del Govern central en aquell moment, Inma Manso (PP). Fortuny va ser traslladat a Tarragona com a cap d’Operacions i la causa oficial del cessament va ser per “falta de confiança”. Tanmateix, el comissari va portar la seua destitució als tribunals al considerar que havia estat “arbitrària” i a causa de “criteris polítics”. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va avalar el recurs, en el qual va denunciar que la Subdelegació del Govern va intentar influir perquè les pràctiques de tir del cos es fessin en un complex que era propietat d’un company de partit de Manso. També va apuntar que el van destituir després de convidar diverses autoritats, entre les quals el llavors alcalde de Lleida, Àngel Ros, a un acte per commemorar el 192è aniversari de la creació de la Policia Nacional, davant de la qual cosa la subdelegada, segons el comissari, li va ordenar que anul·lés totes les invitacions. En un dinar de comiat a Lleida, Fortuny va declarar que “s’emportava un bon record”.

S’eleven a 31 les assassinades el 2024 a Espanya

El ministeri d’Igualtat està investigant els dos presumptes crims de violència masclista a Rubí i Castellbisbal. En cas de confirmar-se, s’elevaria a 31 el nombre de dones que han estat assassinades per les parelles o exparelles des de començament d’any i a 1.275 des del 2003, quan es van començar a obtenir dades. A través de la xarxa social X, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, es va mostrar “consternada” pel doble crim. “Treballem junts per defensar la vida i seguretat de les dones. És responsabilitat de tots i totes”, va assenyalar.