Obliguen un banc a cobrir els 50.600 € que una parella va perdre al patir una ciberestafa

Les ciberestafes estan a l’ordre del dia i són un tipus de delicte que no para de créixer. Els delinqüents adopten diferents formes per aconseguir enganyar les víctimes. És el que li va passar a una parella lleidatana, a la qual van infectar el seu telèfon mòbil a través de l’smishing i li van robar més de 50.600 euros del seu compte bancari. El banc es va negar a tornar-los aquests diners al considerar que havien comès una negligència greu. Ara, l’Audiència de Lleida obliga el banc a retornar aquesta quantitat i recorda que “criminalitzar la víctima per deixar-se enganyar (...) pot portar a l’absurd de descriminalitzar aquestes estafes”.

D’aquesta forma, el tribunal confirma la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instacia 1 de Lleida i rebutja el recurs presentat per l’entitat bancària Ibercaja, que haurà de pagar a la parella, una vegada la sentència sigui ferma, 50.660 euros. En la resolució, el ponent de l’Audiència Provincial declara provat que el client va ser víctima d’una estafa de smishing, que es tracta d’un atac cibernètic a través d’SMS. En aquests fraus, explica, els ciberdelinqüents envien missatges de text enganyosos per induir les víctimes a compartir informació personal o financera, fer clic en enllaços malintencionats o descarregar software o aplicacions nocives. Així mateix, afegeix que aquests missatges enganyosos solen semblar procedir de fonts fiables i utilitzen tàctiques d’enginyeria social per crear una sensació d’urgència, curiositat o por a fi de manipular el destinatari perquè faci una acció no desitjada.En la sentència, l’Audiència també recorda que la jurisprudència és unànime a l’hora de sentenciar que el banc ha de reemborsar les quantitats sostretes al seu client i que l’única excepció és que aquest hagi comès una negligència greu que el faci responsable. Tanmateix, en aquest cas considera que no s’ha acreditat que existís aquesta negligencia. Així, relata que a la víctima li va arribar un missatge sobre una empresa de paqueteria i que es va descarregar un enllaç amb què, sense saber-ho, es va instal·lar al seu telèfon un virus. La resolució també destaca altres elements que haurien d’haver portat el banc a sospitar de l’operació, com que la transferència de diners es va fer passades les deu de la nit, hora poc habitual en aquest client, o la quantitat, també infreqüent en el seu cas. Així mateix, es va emprar una IP mai utilitzada per fer la connexió al telèfon i ubicada a Madrid.Per tot això, considera que no hi ha negligència que faci responsable el client i assenyala que el banc ha de tornar els diners estafats.

Més de 1.600 denúncies per estafes en tres mesos a Lleida

Segons l’últim balanç de criminalitat publicat pel ministeri de l’Interior, la ciberdelinqüència representa el 21,6% del total de fets delictius investigats a la província en els tres primers mesos d’eguany. Entre gener i març es van denunciar davant dels diferents cossos policials 1.188 estafes bancàries a les comarques lleidatanes, un 9,1% més respecte al mateix període de l’any passat. En el primer trimestre, els Mossos van registrar 1.623 denúncies per estafes a Ponent i el Pirineu, fet que suposa un 17,35% més que el primer trimestre del 2022. Aquests delictes representen el 24,6% del total que van acabar en coneixement de la Policia catalana a la província.