GUIA
Una reforma que va acabar amb un dels últims monuments franquistes de Lleida
La plaça Cervantes està ubicada al lloc on es trobava la porta de Boters de la muralla medieval, demolida a la segona meitat del segle XIX. I a finals d’aquell mateix segle, en aquesta zona es va edificar la presó provincial, un gran edifici de pedra que va entrar en servei el 1895.
Va funcionar gairebé 70 anys, ja que va ser enderrocada el 1964 per deixar pas a l’actual seu de la delegació d’Hisenda. Poc després va ser urbanitzada la plaça Cervantes, que durant un temps va acollir les atraccions de les Firetes. Va ser estrenada el 1974, quan ja feia quatre anys que s’havia construït un gran monòlit en memòria de “els caiguts per Espanya” durant la Guerra Civil.
El projecte, redactat per l’arquitecte municipal Lluís Doménech Torres, pretenia reflectir les idees de calvari, sacrifici i de glòria per al vencedor, que deixava clar el seu caràcter franquista. Tres dècades després, la Paeria va plantejar remodelar la plaça, inicialment amb la intenció de construir-hi un pàrquing subterrani.
Aquest equipament no va tirar endavant, però sí la reforma de la plaça per ampliar l’àrea de vianants cap a rambla d’Aragó i enderrocar el monòlit.
Les obres van començar el novembre del 2008 i la nova plaça, amb gairebé el doble de superfície, va ser inaugurada a finals del 2009. Un dels elements característics és la fila de palmeres al costat de la confluència de Balmes i rambla d’Aragó.