Gairebé 9 de cada 10 cuidadors no professionals a Lleida són dones

Més de 400 persones a les comarques lleidatanes estan donades d’alta al conveni especial de cuidadors no professionals de persones en situació de dependència i, d’aquestes, el 89% són dones, segons les últimes dades publicades per l’IMSERSO. Segons aquesta estadística, a 31 de juliol del 2024 hi havia un total de 489 cuidadors no professionals donats d’alta a la província, un 26,3% més respecte al mateix període del 2023, quan eren 387. En comparació amb el 2014, fa una dècada, el nombre de persones que estan registrades com a cuidadors no professionals s’ha triplicat.

Des de l’abril de l’any 2019, els cuidadors no professionals de beneficiaris de la llei de dependència poden subscriure un conveni especial amb la Seguretat Social sense haver de pagar ells les cotitzacions, com venia ocorrent des del 2013. A partir d’aquell moment, les cotitzacions socials d’aquests convenis, també dels que ja estaven en vigor, van a càrrec de l’Administració General de l’Estat i no generen cap cost al cuidador no professional. D’aquesta forma, els anys dedicats a cura de la persona dependent s’integren a la seua vida laboral i contribueixen a generar el dret de prestacions com ara la de jubilació o la d’incapacitat permanent.

Segons l’estudi La perspectiva de les persones cuidadores des d’una anàlisi de gènere publicat per la Revista de Salut Pública, les dones cuidadores suporten “una càrrega” més gran relacionada amb les cures. “El rol de cuidadora és imposat a partir d’una socialització que marca desigualtats, tant en les atribucions que fa la família com en l’autopercepció i expectatives sobre els comportaments socials per a tots dos gèneres”, assenyalen els autors del document. L’estudi revela que el 90% de les cuidadores ho feien per obligació moral, compassió, reciprocitat i amor; mentre que un 80% dels homes cuidadors deien fer-ho per responsabilitat i reciprocitat, obtenint un assoliment i un aprenentatge satisfactori. 

Les conclusions de l’estudi mostren que tots dos van desenvolupar habilitats de resiliència, assolint més nivells d’adaptació, però mentre ells van utilitzar més mecanismes protectors d’afrontament, un 50% de les cuidadores van obtenir en la religió el suport que més els reconfortava. A més, l’anàlisi fa recalcament en els alts nivells de sobrecàrrega als quals s’enfronten les persones cuidadores i revela que les persones grans, quan cuiden, són les que tenen una més “alta dedicació horària (més de vint hores a la setmana)”.