Demanen posar fi a canvis educatius continus per apujar el nivell de l'alumnat

Els alumnes d'educació Infantil, Primària i ESO tornen demà a les aules en un curs que té com un dels principals reptes millorar el seu nivell, després del retrocés en l'últim informe PISA. Per a això, els docents demanen estabilitat, que Educació no apliqui continus canvis i més recursos per reduir grups i fer codocència.

El curs escolar 2024-2025 comença dilluns per als alumnes d’educació Infantil, Primària i ESO (1,3 milions a tot Catalunya), consolidant d’aquesta manera l’avenç de la tornada a les aules abans de la Diada, data que la nova consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, vol mantenir. Precisament, direccions de centres, docents i sindicats demanen estabilitat al departament, és a dir, que no segueixi la tendència general dels nous governs d’introduir canvis educatius continus per poder consolidar mesures i poder millorar el nivell dels alumnes, sobretot de comprensió lectora i matemàtiques, en retrocés segons l’últim informe PISA.

Intentar remuntar aquesta situació és un dels principals reptes del curs i Educació va anunciar que durant el segon trimestre els centres disposaran dels documents de concreció dels aprenentatges bàsics d’aquestes matèries, com va recomanar el grup impulsor de mesures de millores educatives. També s’aplicaran programes específics de millora de la competència matemàtica i la comprensió lectora (vegeu les claus). En aquest sentit, directors de col·legis van reconèixer que és necessari reforçar el català, “que s’està perdent”, i potenciar la lectoescriptura “perquè entenguin els textos”, i veuen necessaris més recursos humans per atendre els alumnes de manera més personalitzada, amb grups desdoblats i codocència en aules.

Per la seua part, la directora de l’aFFaC (associacions federades de famílies d’alumnes de Catalunya), Lidon Gasull, va instar a analitzar quina part de l’empitjorament dels resultats “és conseqüència de la segregació i les desigualtats socials”, així com si “la digitalització de l’educació ha tingut una cosa per veure”. Diversos directors de centres van dir que les pantalles són positives, però també “abstreuen”, per la qual cosa aposten per treballar amb grups reduïts d’alumnes i fins i tot per reforçar l’ús de “llibres i llibretes, a més de plataformes”. El director d’un centre, per exemple, va dir que a Primària utilitzen una pedagogia innovadora en matemàtiques, però a l’ESO treballa amb llibres. 

En aquest sentit, la portaveu a Lleida del sindicat Ustec, Rosa Aguilà, advoca per “repensar la introducció de les noves tecnologies, com ordinadors, tauletes o mòbils, perquè els països més avançats diuen que cal frenar-la i tornar als llibres i els apunts”. Veu indispensable una “continuïtat” en la política educativa, amb directrius que durin “5, 7, 10 o més anys”, evitant canvis constants. Una altra acció que creu prioritària és aplicar el decret d’educació inclusiva tal com indica el seu text a nivell de recursos humans i materials. Finalment, incideix que “les famílies han de posar-se les piles, no poden pretendre que tot es faci des dels centres educatius”. Diu que la tasca bàsica dels docents ha de ser “ensenyar i transmetre coneixements”, i que encara que en qüestions de valors poden ajudar, han d’abordar-se principalment a la família. Aquest extrem és compartit també per directors consultats.

Precisament, Ramon Panadés, responsable del sindicat Aspepc, que representa professors de Secundària, destaca que “el sistema està enfocat a l’alumne, i cal posar el focus en el professor, en la transmissió de coneixements, perquè el que ha de fer un professor és ensenyar”. Aposta per “recuperar els currículums educatius de fa uns anys, perquè els actuals s’han devaluat molt”, i demana “transparència total” en l’adjudicació de places docents, que es basi en mèrits, capacitat i antiguitat, i millores laborals.Mentrestant, CCOO defensa la reducció de ràtios per millorar els resultats educatius, de manera que a primer d’ESO i primer curs d’ensenyaments postobligatoris hi hagi 20 alumnes per aula. Demana ampliar l’oferta presencial de Formació Professional i derogar el decret de plantilles.

Precisament, diversos centres van apuntar que dies previs a l’inici del curs encara no disposaven de la plantilla per complet i van destacar que, malgrat que en global es guanyen docents, els centres indiquen que encara continuen faltant en algunes especialitats, com passava abans dels últims processos d’estabilització. L’aFFac també va incidir en aquest aspecte i espera que se solucioni, per evitar que “s’aixequin les barreres de control d’accés que impedeixen fer un filtratge perquè arribin els millors professionals” al sistema educatiu. Els directors també veuen necessaris més professionals com integradors o educadors socials i elogien la incorporació de professorat interí estable. En tot cas, la comunitat educativa advoca per recuperar el prestigi de la professió docent i del sistema educatiu. La conselleria, per la seua part, preveu aplicar les millores laborals pactades amb els sindicats, com el cobrament dels sexennis (una espècie de plus d’antiguitat) i la reducció d’una hora de l’horari lectiu als majors de 55 anys.