Diada sense majoria sobiranista

L’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, va viure el seu primer moment àlgid en la transició a la democràcia amb la multitudinària manifestació que va tenir lloc a Barcelona el 1977 amb el lema Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia. Després de la restauració de la Generalitat i la concessió de l’autonomia, va passar a ser una festa eminentment institucional, amb ofrenes florals, discursos i activitats culturals, protagonitzada per representants d’administracions, entitats i partits.

La situació va canviar radicalment el 2012, quan va irrompre una nova entitat independentista, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que havia celebrat la seua assemblea constituent la primavera d’aquell any, després que la manifestació contra la retallada del nou Estatut del 10 de juliol del 2010 i les retallades pressupostàries per la crisi haguessin canviat l’escenari de la política catalana. Amb la col·laboració d’Òmnium Cultural, va convocar una manifestació a Barcelona amb el lema Catalunya, nou estat d’Europa, que va tenir una participació mai vista, d’1,5 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana.

Aquesta marxa massiva va marcar l’inici del procés i es va repetir de forma constant en els anys següents, primer amb la Via Catalana del 2013, en la qual els participants van formar una cadena de 400 quilòmetres que va unir la frontera de França amb el Pertús amb el límit amb el País Valencià, després amb gegantines concentracions a Barcelona el 2014 i el 2015 i una primera de descentralitzada el 2016, amb el lema A punt, que a Lleida va congregar una multitud a la canalització. 

L’any següent es van reprendre les manifestacions a Barcelona, que van tenir el seu moment àlgid el 2017, en les vigílies del referèndum de l’1-O. Les del 2018 i 2019, marcades per l’empresonament de part dels líders independentistes i la marxa a l’estranger d’altres, també van ser multitudinàries, però una mica menys, i es va començar a plasmar la divisió entre les forces independentistes. I aleshores va arribar la pandèmia, que va impedir que se celebrés la Diada del 2020. L’ANC i Òmnium van recuperar la convocatòria a Barcelona el 2021, quan encara hi havia certes restriccions. Malgrat tot, va ser una gran manifestació, però molt lluny de les anteriors. I el mateix va passar en les del 2022 i 2023, marcats per la divisió entre formacions sobiranistes.

Aquest any, la Diada arriba després que l’independentisme hagi perdut la majoria al Parlament i el Govern. Per a uns, és el símbol del final del procés. Per a d’altres, aquest segueix endavant. En aquest context, ANC, Òmnium, AMI, el Consell de la República, la Intersindical, Ciemen i els CDR han convocat una mobilització descentralitzada en cinc seus –Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona i Tortosa– per denunciar els efectes en diversos sectors de l’“espoli” que segons el seu parer pateix Catalunya per part de l’Estat. A Lleida, està dedicada a “la pagesia com a estructura d’estat”. Els organitzadors han anunciat que hi haurà tractors, i que la marxa s’iniciarà a l’avinguda Catalunya i acabarà a la confluència de Rovira Roure amb Ronda. Caldrà veure quina és la resposta, però està clar que quedarà molt lluny de la que hi va haver l’any 2016. Significa això que el procés ha acabat? Caldrà esperar que passi un temps per tenir la resposta, perquè el 2009 ningú no hauria vaticinat el que ha passat en aquests quinze anys.

L’acte institucional unitari a la capital es consolida el dia 11

Ajuntament de Lleida, Diputació i Generalitat van organitzar per primera vegada un acte unitari de la Diada a Lleida ciutat l’any 2019, quan ERC i Junts estaven al capdavant i compartien govern a les tres institucions. Fins al 2022, aquest acte sempre tenia lloc el dia 10 o fins i tot el 9 a la Seu Vella, per facilitar que els ciutadans i els mateixos representants institucionals poguessin participar en les manifestacions convocades a Barcelona. Tanmateix, això va canviar l’any passat, coincidint amb la tornada del PSC al govern de la Paeria, amb el pacte d’aquest partit amb ERC a la Diputació i menys d’un any després que Junts hagués abandonat el Govern de la Generalitat presidit per ERC. D’aquesta manera, aquesta celebració unitària es va traslladar al matí del dia 11, la qual cosa es repetirà aquest any, quan el PSC també governa a la Generalitat. El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, serà l’encarregat de presidir-la.