La Fiscalia demana de castigar nous delictes com la suplantació amb IA

En la seua última memòria, la Fiscalia General de l’Estat insta a donar una resposta “contundent” a la ciberdelinqüència pel constant augment de les estafes online o els atacs cibernètics, en tant que demana de castigar noves tipologies delictives com el deepfake: la manipulació d’imatges i vídeos amb intel·ligència artificial (IA) per suplantar la identitat d’altres persones. El maig passat, el bisbat d’Urgell va denunciar un vídeo que circulava per les xarxes socials en el qual se suplanta amb intel·ligència artificial la identitat de l’arquebisbe de l’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives, per instar a invertir en petroli.

El Ministeri Públic subratlla que el crim cibernètic s’ha convertit en “una de les primeres amenaces per a la seguretat individual i col·lectiva a Espanya” i afegeix que “la seua constant evolució i sofisticació constitueix una gran preocupació per a la Fiscalia de l’Audiència Nacional, ja que exigeix una resposta legal i social contundent”, alhora que lamenta la falta de formació i eines per investigar aquests delictes.

Així mateix, en la seua memòria, exposa que, a més de l’increment de ciberdelictes com les estafes, els atacs cibernètics a infraestructures, el ciberespionatge o la difusió d’imatges íntimes sense consentiment, s’ha detectat un auge en la comissió de noves modalitats delinqüencials en l’àmbit virtual. Entre elles parla del programari segrestador, que consisteix en el segrest de dades amb finalitats extorsionadores. Els experts calculen que empreses i administracions lleidatanes han patit un centenar d’atacs cibernètics en els últims quatre anys, encara que existeix una xifra negra perquè hi pot haver casos que no han estat denunciats.

El 2021 hi va haver un atac cibernètic que va encriptar els servidors d’uns 90 despatxos professionals, mentre que el 2020 la Paeria de Cervera va ser víctima d’uns hackers que van suplantar la concessionària de la piscina coberta. Però n’hi ha hagut d’altres. El 2017, un virus va segrestar els arxius de l’ajuntament de Rialp per exigir un rescat al consistori per recuperar dades de facturació.

Un altre ciberdelicte nou que demana de castigar la Fiscalia és el criptojacking: la mineria il·legal de criptomonedes utilitzant dispositius de tercers. El 2023, els dispositius vulnerables a patir atacs cibernètics a les comarques lleidatanes van augmentar un 18,7%. Segons l’informe de l’Institut Nacional de Ciberseguretat d’Espanya (Incibe), es van detectar a Lleida un total de 33.413 dispositius vulnerables, davant els 28.140 de 2022.

En el cas dels menors, la Fiscalia General de l’Estat proposa de retardar l’edat d’accés a les xarxes socials sense supervisió davant dels “moltíssims” delictes per a les quals les fan servir, des d’aquells contra la intimitat o la llibertat sexual fins coaccions, amenaces i estafes informàtiques. També destaca el ciberbullying. Un altre dels aspectes relacionats amb els menors i internet que s’assenyala en la memòria és la “realitat preocupant” de la captació del gihadisme. Assegura que són “un blanc fàcil” per a la propaganda extremista.