Jordi Fadurdo, subinspector dels mossos d’esquadra i cap d’investigació de l’àrea bàsica policial del Segrià: «La prevenció és clau per lluitar contra aquests delictes»

Quin tipus d’estafes a través d’internet són més habituals?

Tenim la del fals fill en conflictes, que a través de Whatsapp els ciberdelinqüents contacten amb la víctima per aconseguir una quantitat de diners amb l’engany que el seu familiar té un problema. També la dels likes, on es capta sobretot gent jove, que, amb la promesa d’un treball, acaba convertint-se en ‘mules’ aportant els seus comptes bancaris per canalitzar els diners de les estafes. I la del fals militar, en la que enganyen amb una suposada relació a través d’internet per acabar demanant diners a la víctima.

N’hi ha d’altres? 

Sí, aquelles a través de phising, smishing i vishing en la que es fan passar per personal de la teua entitat bancària amb l’objectiu d’aconseguir les teues dades personals. També la sextorsión, en la que la majoria de les víctimes són homes, que graven mantenint una relació sexual per internet per exigir-los diners amb l’amenaça d’enviar les imatges als seus contactes. N’hi ha altres de més tècniques, que no han de fer-se per internet, com les de criptomonedes o falses inversions. En una d’elles, en la qual vam detenir dos persones, encara estàvem recollint denúncies.

Hi ha algun tipus de perfil de víctima?

En el fals fill o el fals militar, solen ser persones grans i que viuen soles, més vulnerables. En la dels likes, són joves, i en la sextorsión, homes de mitjana edat, encara que també hi ha dones. En la captació de dades bancàries, qualsevol pot arribar a ser víctima.

Es denuncien? 

Gairebé totes les estafes amb targetes de crèdit, sí, perquè és un requisit perquè el banc et torni els diners, però en la sextorsión és més difícil. Cal tenir en compte en què els casos de phishing, que és la víctima la que, encara que enganyada, dona les seues dades i claus d’accés a la seua banca online, el banc no es fa responsable.

Com es fa la investigació d’aquests delictes? 

De vegades costa aconseguir una autorització judicial per accedir a dades personals si el perjudici econòmic per a la víctima no és molt elevat o greu [pot ser que la quantitat sigui baixa però que representi tota la pensió d’un jubilat, per exemple]. També cal tenir en compte que la majoria es cometen des d’altres països fora de la UE o des de mòbils en els quals han modificat la IP (adreça virtual).

S’ha reforçat el treball policial després de la pandèmia? 

Els Mossos d’Esquadra vam crear l’any passat una regió policial virtual per lluitar contra aquesta criminalitat i nosaltres comptem amb un equip especialitzat en delictes informàtics.

És una delinqüència a l’alça? 

Sí, cada vegada anirà a més perquè és més difícil perseguir-la i els delinqüents se senten més segurs.

I com la combatem? 

La prevenció és la clau, hem de ser realistes. Som massa confiats i els ciberestafadors s’aprofiten de la bona voluntat, que vols comprar alguna cosa, del caprici, i no et deixen pensar.