El culebró del Camí del Riu de Lleida

El 9 de setembre un centenar de persones es van concentrar al Camí del Riu per denunciar que la propietària d’una finca situada entre la Mitjana i el molí de Picabaix no permet el dret de pas i ha tallat el camí amb troncs i un cartell de prohibit el pas. Un bloqueig que es remunta al 2021, quan va entrar en servei aquest camí, ja que la titular de la finca, Mercè Llovera, assegura que la servitud de pas del Camí del Riu original no afecta el seu terreny, sinó uns metres més a baix, al costat del riu Segre, i que així surt reflectit al Cadastre. Per la seua part, l’ajuntament ha demanat aquesta setmana a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és la que gestiona les riberes dels rius catalans, que li encarregui la protecció i el manteniment del dret de pas del Camí del Riu. D’altra banda, l’Organització de Veïns de Pardinyes (Orvepard), reclama a Llovera que respecti la servitud de pas, mentre que el Centre Excursionista dona la raó a aquesta veïna del fet que, històricament, el Camí del Riu passava al costat del riu, però que l’actual “és més bonic, accessible i val la pena mantenir-lo”. Aquest cas també va arribar al jutjat contenciós administratiu, que va desestimar-ne latramitació per motius formals. Per tot això, aquest culebró encara està lluny de resoldre’s, sigui per la via del diàleg o de la imposició.

Per la seua banda, la tinenta d’alcalde de Gestió de la Ciutat, Begoña Iglesias, assenyala que “fins ara la Paeria no ha pres partit en aquest cas perquè el Camí del Riu no és competència nostra, sinó de l’ACA, però si ens delega competències ens permetria fer valer el dret de pas i actuar”. Recorda que “aquest cas ha anat al tribunal contenciós administratiu tres vegades i en tots s’ha desestimat per defectes de forma o perquè el jutge ha sol·licitat informació a la propietària que no ha rebut dins del termini”, però confia que si l’ACA els autoritza puguin mediar amb la titular o fer valer el dret de pas. “No deixa de sorprendre que tots els propietaris de les finques per on passa el Camí hagin acceptat la servitud de pas menys ella”, conclou.Una versió molt diferent dona Llovera, que acusa la Paeria i l’ACA d’“assetjament”. Recorda que “el 2021 es va presentar a casa meua algú de l’ajuntament per dir-me que firmés un paper per permetre el dret de pas i li vaig dir que no, que el servei és tres metres més a baix de la meua finca, que és on passava el Camí del Riu als anys 50 i així ho he demostrat amb documents del Cadastre”. Remarca que “he viscut aquí tota la vida i està bé que la gent vagi pel Camí del Riu, però que ho faci pel traçat original i no entri a la meua propietat i trepitgi els meus cultius o danyi les meues propietats, perquè ja he hagut de canviar el cartell de prohibit el pas vuit vegades i m’han insultat i agredit i ho he denunciat”. 

També critica que la Paeria i l’ACA “no han volgut asseure’s a parlar en cap moment, no volen escoltar els meus arguments i em fan quedar com la dolenta”.Pel seu costat, el president d’Orvepard, Joan Torné, discrepa de Llovera i assegura que “hi ha un dret de pas com n’hi havia fa 60 anys, la propietària pot dir el que vulgui, però sempre ha estat així aquest camí i tancar-lo no té sentit”. No ho veu igual Joan Ramon Segura, del Centre Excursionista, que recorda que “és cert que durant els anys 40 i 50 el Camí del Riu no passava per on ho fa ara, sinó que anava més enganxat al riu”. Segura diu que “la Paeria va considerar que el camí tindria aquest recorregut perquè és més bonic i accessible i considero que s’hauria de conservar”. Afegeix que “no mantenen el camí històric, però sí el que ofereix unes millors vistes i la seua conveniència és idònia, però és una llàstima que el tema es trobi en aquest punt, però això va per a llarg”.