SEGRE

LLEIDA

La taxa d'aprovats de les dones a la Universitat de Lleida, 9,5 punts més que els homes

Les estudiants de grau de la Universitat de Lleida (UdL) aproven més que els seus homòlegs masculins, en concret un 86,9% davant un 77,4%, respectivament (9,5 punts més) i també un percentatge més elevat acaba la carrera en el temps teòric previst (un 49,9% i un 36,5%, 13,5 punts més), segons reflecteix un informe de la Fundació CYD.

Una classe d’Educació Primària de la UdL, en la qual la majoria de l’alumnat són dones. - AMADO FORROLLA

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Les noies de la Universitat de Lleida (UdL) aproven més que els nois i, a més, en un major percentatge elles acaben els estudis en el temps previst, mentre que ells tarden més. Així ho reflecteix l’informe Les universitats espanyoles. Una perspectiva autonòmica. 2024 de la Fundació CYD. En concret, indica que la taxa de rendiment (el percentatge entre els crèdits aprovats i els matriculats) és del 86,9% entre les dones que estudien graus a la UdL, mentre que la dels homes es queda en el 77,4%. 

Això suposa una diferència de 9,5 punts percentuals, xifra similar a la de la Universitat de Girona (9,4 punts) i una mica inferior a la de la Rovira i Virgili de Tarragona (9,8). La taxa mitjana de rendiment en el global de la UdL és de 82,9%, més baixa que la mitjana de les universitats catalanes, que és del 84,4%

La distància és encara més gran en la taxa d’idoneïtat, el percentatge d’estudiantat que finalitza la titulació en el temps teòric previst. La dels homes de la UdL és del 36,5% i la de les dones assoleix el 49,9%, una diferència de 13,4 punts percentuals. En el conjunt de la UdL és del 44,6%, o el que és el mateix, menys de la meitat dels estudiants acaba la carrera en el temps previst (els graus són de quatre anys), un índex menor que la mitjana de les universitats de Catalunya, un 46,9%.

No obstant això, els millors resultats acadèmics de les dones no tenen encara una correspondència directa amb el percentatge de dones que ocupen càrrecs directius en empreses i organismes, ni a Lleida ni a nivell general, ja que no passen del 40%.El degà de la facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social, David Aguilar, va indicar que, sociològicament, les dones solen ser més constants i tenen més en compte la seua perspectiva acadèmica, actitud que repercuteix en el seu rendiment. 

La directora de l’Escola Politècnica Superior, Magda Valls, va opinar que en el cas de les enginyeries les dones arriben després d’haver meditat molt la seua decisió i molt ben preparades per tenir la confiança de poder tirar endavant la titulació. Així mateix, Anna Casanovas, degana de Medicina, una carrera de les més feminitzades de la UdL, va argumentar que les dones acostumen a portar el treball més al dia que els seus companys, però va matisar que aquests estudis requereixen una nota d’accés tan elevada que el rendiment és alt en general.

Els rectors demanen més beques perquè ningú quedi exclòs

La presidenta del Consell de Rectors de les Universitats Espanyoles, Eva Alcón, va defensar ahir a Saragossa en la inauguració oficial del curs 2024-2025 que la universitat és un “ascensor social” i va reclamar un increment de les beques i altres mesures perquè ningú no quedi exclòs de la universitat per raons econòmiques. 

La ministra de Ciència i Universitats, Diana Morant, va afirmar que la universitat genera ciutadans “més lliures i responsables”, va recordar que aquest any comença a aplicar-se la Llei Orgànica del Sistema Universitari i va apuntar que aquest curs hi haurà més estudiants que mai, 1.800.000 a tot l’Estat, la qual cosa “demostra que continua creixent el prestigi social de la universitat”.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking