Perdonen un deute de 279.190 euros a un matrimoni de Lleida
Van heretar uns deutes familiars i la situació es va agreujar al tindre diversos problemes mèdics
El Jutjat Mercantil número 1 de Lleida ha perdonat un deute de 279.190 euros a un matrimoni lleidatà (156.306 euros a l’home i 122.884 euros a la dona) la situació d’insolvència del qual es va originar fa uns vint anys a l'heretar uns deutes familiars i es va agreujar encara més fa deu a l'haver de costejar la compra d’audiòfons per a la dona i, posteriorment, per a un dels seus fills, ambdós amb una discapacitat auditiva. D’aquesta manera, el jutge aplica la Llei de la Segona Oportunitat als afectats i els exonera del passiu insatisfet.
Quant als fets, aquests es remunten a fa ja uns 20 anys, quan el matrimoni va heretar uns deutes familiars. Va ser llavors quan van començar els primers problemes, encara que, tal com recorden, "anàvem complint de forma puntual amb els pagaments als creditors. Això sí, ho fèiem amb molt sofriment i cada vegada teníem més l’aigua al coll".
Però tot es va complicar fa uns 10 anys, quan la parella va sol·licitar un crèdit personal per fer front al pagament d’audiòfons tant per a la dona com, posteriorment, per a un dels seus dos fills, que tenen una discapacitat auditiva. De fet, actualment ella té reconeguda una discapacitat del 38%, però en el moment de la seua compra encara no l'hi havien concedit, per la qual cosa el matrimoni va haver de córrer amb les despeses sense cap tipus d’ajuda. En el cas del fill, segueixen en procés els tràmits burocràtics per al reconeixement del dèficit auditiu.
D’aquesta manera, el matrimoni va veure com les despeses del nucli familiar anaven creixent a causa dels diversos pagaments que havien de fer front i a la vida quotidiana. "Sempre intentàvem pagar el que devíem, fent l’impossible, però anàvem ofegats. A més, mai vam demanar diners a familiars ni coneguts, pel que van ser molts anys de sofriment," expressen.
Així mateix, fa uns quatre anys el fill gran va començar els seus estudis universitaris lluny de Lleida, la qual cosa es va traduir també en més despeses pel pagament del lloguer del pis d’estudiants més els diners necessaris per mantindre'l, com alimentació o transport. El fill petit també s’ha iniciat aquest curs en l’àmbit universitari.
"Els nostres fills sempre han estat al dia del que ens passava i quan van poder tots dos es van posar a treballar per ajudar-nos, compaginant-ho amb els estudis. Quan el més gran va començar la universitat les despeses es van multiplicar, però li vam dir que no es preocupés i que faríem el que fos necessari perquè no li faltés de res. En el moment en què el petit també va aprovar la selectivitat, vam pensar inicialment que no podria anar a la universitat, però també vam decidir que si aquest era el seu objectiu faríem el que fes falta perquè es complís, ja que estava clar que era molt bon estudiant," exposa la parella.
En aquest sentit, l’advocada i sòcia fundadora de Bergadà Abogados, Marta Bergadà, comenta que "estaven en una situació d’extrema delicadesa, però sempre van intentar lluitar per tirar endavant i, sobretot, que els somnis dels seus fills es complissin". Es pot dir també que l’esmentada situació econòmica es va veure agreujada per diverses malalties i baixes, per la qual cosa es van veure en l’obligació de demanar més préstecs personals. "Al llarg dels anys han viscut nombroses adversitats que els han passat factura", indica Bergadà, a la qual cosa l’home afegeix que "vam arribar a l’extrem de pensar a separar-nos, ja que ho estàvem passant molt malament i això afectava la relació com a matrimoni".
Fins i tot, van intentar un refinançament i una ampliació de la hipoteca del seu habitatge, però ambdues peticions els van ser denegades. De fet, Marta Bergadà recorda que "estaven al límit i no podien més després de tants anys de sofriment. Així doncs, vam analitzar el seu cas i vam veure que eren deutors de bona fe, per la qual cosa es va iniciar tot el procediment de la Llei de la Segona Oportunitat amb l’objectiu que se’ls perdonessin els deutes que amb els anys havien anat acumulant."