El Govern central diu que la retallada de les concessions d'aigua de reg és inevitable

“No deixarem sense aigua ningú, però la planificació s’ha de tenir en compte i cal actualitzar les dades des del 1993 perquè des de llavors han passat moltes coses”. Així es va referir ahir la directora general de l’Aigua del Govern central, María Dolores Pascual, a la proposta de retallar les dotacions de reg en tots els regadius de la conca de l’Ebre que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va presentar la setmana passada. Pascual, que va ser presidenta de la CHE fins al desembre passat, va afirmar que “ha arribat el moment de revisar les dotacions, les que s’havien utilitzat fins ara s’haurien de reduir prop d’un 12%”. Ho va dir durant la seua lliçó en la inauguració oficial del curs del Campus Iberus, el consorci entre les universitats de Lleida, Saragossa, La Rioja i la Pública de Navarra.

“La sequera de l’any passat va posar de manifest que la bonança que afortunadament havia tingut normalment la conca del Segre té errors de subministrament, i el sistema que teníem fins ara no és suficient”, va afirmar Pascual. Va valorar que la modernització dels regadius és “fonamental per poder enfrontar-nos a successius períodes de sequera”, però va assegurar que “els regants són conscients” que aquestes inversions hauran d’anar acompanyades de “protocols per al repartiment intern de l’aigua, una millora de la comunicació i més qüestions de gestió que es poden anar avançant de forma paral·lela”. Pascual va afegir que els canvis i inversions s’han d’aplicar de forma “gradual” i que “estem en un període transitori, de canvi de mentalitat”. Així mateix, va destacar la necessitat de trobar “una manera d’integrar diferents institucions públiques i privades per contribuir a estar més ben preparats”.Respecte al rebuig dels regants a les noves limitacions proposades, de fins a un 19% a Pinyana i un 15% al Canal d’Urgell, la directora general de l’Aigua va explicar que “seran sotmeses a un procés participatiu en el qual tothom podrà aportar el que consideri”, tot i que va assegurar que “els regants són conscients des de fa mesos que la planificació era una espècie d’assignatura pendent”.

Puy reclama més inversió i preveu aprovar enguany nous estatuts

El rector de la Universitat de Lleida (UdL) i actual president del Campus Iberus, Jaume Puy, va reclamar ahir als governs estatal i català més recursos per poder incrementar la plantilla docent, molt envellida, i la de personal no docent. En el discurs d’inauguració del curs va demanar “arribar, almenys, a l’1% del PIB en la inversió universitària que preveu la llei”, malgrat que va reconèixer que durant l’últim curs “la UdL ha vist algunes millores en el sistema de finançament que, juntament amb les mesures empreses els últims anys, ens han permès recórrer part del camí cap a la normalitat pressupostària”. Va assegurar que “podem mostrar satisfacció per la canalització de problemes crònics com el deute del Parc Agrobiotech, per la qual cosa vull agrair al Govern de la Generalitat del moment, així com al de l’Estat i a la Paeria, el suport.”Així mateix, Puy va explicar que “la nova llei universitària (LOSU) ens porta a elaborar nous estatuts i la comunitat ha tingut ja l’oportunitat de conèixer i comentar la proposta de la comissió, que volem debatre i aprovar abans que acabi aquest 2024”.El rector va inaugurar el curs amb els rectors de les universitats que formen part del consorci, així com amb la directora general de Transparència de la Generalitat, Laia Arnal, que va destacar la “capacitat de transformar l’entorn productiu” de la UdL.

Els rectors volen una data comuna per a selectivitat

La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) ha proposat que la selectivitat se celebri durant la primera setmana de juny en totes les comunitats autònomes, així com que la coherència, cohesió i correcció penalitzin fins a dos punts en els exàmens de llengua castellana i les altres oficials, com el català.En un nou document, la CRUE planteja els acords mínims sobre les orientacions per a les proves d’accés del curs actual. Es tracta d’un treball que busca “homogeneïtzar” els exàmens a tot l’Estat per “mostrar l’equitat de les proves en tot el que tenen en comú, però que alhora respecti i representi el que hi ha de propi en cada comunitat autònoma”.